Lieder per a qualsevol veu i piano
D 654
An die Freunde/Als meus amics
Any 1819 març
Primera publicació 1842 aproximadament
En clau de la menor
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787–1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Les cançons de Schubert eren poc freqüents de contrapunt. De vegades, l’acompanyament del piano proporcionava una contramelodia a la melodia vocal, però això era més en la naturalesa d’un duet que no pas de contrapunt de línia contra línia i, en la gran majoria dels casos, les cançons de Schubert eren melodies acompanyades de parts de piano homofòniques. Però en l’ambientació del març de 1819 de An die Freunde (Als amics) (D. 654) del seu amic Johann Mayrhofer, Schubert va compondre de fet una cançó veritablement contrapuntística. Tot el primer vers és simplement una línia vocal corba que s’arqueja molt per sobre d’una línia de baix semblant a un pizzicato a la mà esquerra del piano. En el segon vers, una segona línia d’alt a la mà dreta del piano s’uneix al procediment. Però a la línia final del segon vers –“Això no és res per als morts”– el piano toca els seus primers acords, que floreixen en la cantilena acompanyada del tercer i últim vers.
El caràcter contrapuntístic de la cançó, però, és un mer tecnicisme comparat amb l’efecte emocional del contrapunt. Com tantes de les millors peces de Schubert, An die Freunde comença en la menor i acaba en la major. I com molts dels poemes de Mayrhofer, aquest tracta sobre la mort. La combinació de la bellesa de la melodia vocal, l’estricte del contrapunt i la sublimnitat de la modulació fan d’An die Freunde una de les cançons més commovedores de Schubert.
James Leonard
An die Freunde
Im Wald, im Wald da grabt mich ein,
Ganz stille, ohne Kreuz und Stein;
Denn was ihr türmet, überschneit
Und überwindet Winterszeit.
Und wann die Erde sich verjüngt
Und Blumen meinem Hügel bringt,
Das freut euch, Guten, freuet euch!
Dies alles ist dem Toten gleich.
Doch nein, denn eure Liebe spannt
Die Aste in das Geisterland,
Und die euch führt zu meinem Grab,
Zieht mich gewaltiger herab.
Als meus amics
Al bosc, al bosc, enterreu-me allà,
en complet silenci, sense creu ni làpida;
car tot el que amuntegueu, a l’hivern,
ho cobrirà la neu i s’ho emportarà el vent.
I quan la terra es rejoveneixi
i surtin flors a la meva tomba,
alegreu-vos, bona gent, alegreu-vos!
Això als morts tant els hi fa.
Però no, car el vostre amor estén
les seves branques vers el reialme dels esperits,
i el que us mena a la meva tomba,
a mi m’arrossega amb més força cap a baix.