Lieder per a qualsevol veu i piano
D 626
Blondel zu Marien/Blondel a Maria
Any 1818 setembre
Primera publicació 1842
En clau de mi menor major
Indicació de temps.- Sehr langsam (Molt lent)
Llibretista.- Josephine von Münk-Holzmeister (L’autor va utilitzar el pseudònim “Sephine”) (1786 – 1843),
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schubert va escriure Blondel zu Marien (Blondel a Maria) (D. 626) el setembre de 1818, durant la seva estada de sis mesos a Hongria com a professor de música de les dues filles joves del príncep Esterházy. El poema anònim que Schubert va utilitzar com a text derivava del llibret de Richard Coeur de Lion de Grétry , una òpera popular a Viena en aquell moment: el personatge de Blondel era el joglar de Ricard Cor de Lleó. Com correspon als seus possibles orígens operístics, l’ambientació de Schubert és una de les més ornamentades i operístiques, amb embelliments elaborats i extensos a la melodia vocal. Tot i que es pot argumentar que la Maria a qui Blondel s’adreça és la Mare de Déu del cristianisme, el fervor de la melodia fa sospitar que, independentment de l’amor sagrat que pugui posseir el poema, la melodia de Schubert està impregnada d’un amor que definitivament és d’aquest món.
James Leonard
Blondel zu Marien
In düst’rer Nacht,
Wenn Gram mein fühlend Herz umziehet,
Des Glückes Sonne mir entfliehet,
Und ihre Pracht;
Da leuchtet fern
Im feurig wonniglichen Glanze,
Wie in der Liebe Strahlenkranze
Ein holder Stern.
Und ewig rein
Lebt unter Wonne, unter Schmerzen,
Im treuen liebevollen Herzen
Sein Wiederschein;
So hold und mild
Wird unter tröstenden Gestalten
Auch in der Ferne mich umwalten
Dein Zauberbild.
Blondel a Maria
En la nit més fosca,
quan la pena cobreix el meu sensible cor,
i fuig de mi el sol de la benaurança
i la seva esplendor,
brilla al lluny,
amb un esclat fervent i delitós,
com una radiant corona d’amor,
una estrella encisadora.
I eternament pur,
en el goig, en el dolor,
en el meu cor fidel, ple d’amor,
viu el seu reflex;
així, encisadora i benigna,
sota una forma confortant,
m’acompanyarà també quan sigui lluny,
la seva màgica imatge.