Lieder per a qualsevol veu i piano
D 623
Das Marienbild/La imatge de Maria
Any 1818 agost
Primera publicació 1831
En clau de do major
Indicació de temps.- Mit heiliger Rührung (Amb sagrada emoció)
Llibretista.- Aloys Wilhelm Schreiber (1761-1841)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és una de les quatre composicions de Schreiber de 1818, la primera de les quals, *An den Mond in einer Herbstnacht*, és una de les obres mestres oblidades del cànon de Schubert. Sembla que el compositor va descobrir un volum de poesia de Schreiber a la primavera d’aquell any (els poemes s’havien publicat el 1817) i se’l va endur a Zseliz, on es va establir al juliol com a mestre de música dels fills del comte Esterházy. *Das Marienbild* és una de les dues cançons de Schreiber escrites a Hongria aquell estiu. John Reed ha suggerit que van ser compostes “per encàrrec”, ja que Schubert “no simpatitzava en aquell moment amb la pietat ortodoxa”. És possible que un dels seus nous empleadors veiés el poema al volum de Schreiber i convencés Schubert perquè l’acollís. Aquell estiu es va compondre un altre poema amb Maria (Blondel zu Marien, D626), però si aquestes composicions de Zseliz no eren un reflex de l’entusiasme del propi compositor, per què hauria de tornar al tema a Viena amb un convincent Stabat Mater en cançó, Vom Mitleiden Mariä (D632, desembre de 1818) molt després que acabessin els termes del seu contracte? Sembla més probable que Schubert continués estant tan interessat en la Maria en la música com sempre ho havia estat. Només cal consultar una llista de les obres dedicades a la Madonna a la música religiosa de Schubert: la primera d’elles, una Salve Regina, D27, data de 1812, després una Salve Regina, D106 (1814), un Stabat Mater, D175, i una Salve Regina, D223, ambdues de 1815, la Deutsches Salve Regina, D379, l’Stabat Mater, D383, la Salve Regina, D386, el Magnificat, D486 (totes quatre de 1816, l’any en què Schubert va admirar el quadre d’Abel), la Salve Regina, D676, de 1819 i una última Salve Regina, D811, de 1824.
Das Marienbild
Sey gegrüßt, du Frau der Huld,
Und der reinen, schönen Minne,
Ohne Makel, ohne Schuld,
Und von demuthsvollem Sinne!
Fromme Einfalt wölbte dir
Diese ärmliche Kapelle
In den Stamm der Eiche hier,
Ohne Säulen, ohne Schwelle.
Vögelein auf jedem Ast
Singen deinem Kindlein Lieder,
Durchs Gezweig im goldnen Glast
Steigen Engel auf und nieder.
Und dem Herzen wird so leicht,
Wär es auch von Gram umsponnen,
Und dem Pilger wird gereicht
Labung aus dem Gnadenbronnen.
Wohl ein Hüttlein baut’ ich gern
Hier im stillen Waldesgrunde,
Daß mir dieser Meeresstern
Leuchte nun und jede Stunde;
Daß in diesem kleinen Raum
Mir der Himmel angehöre,
Daß kein banger, böser Traum
Meinen letzten Schlummer störe.
La imatge de Maria
Et saludo, Senyora de la gràcia,
i del pur i formós amor,
immaculada, sense pecat,
i amb un esperit ple d’humilitat!
Una pietosa innocència ha aixecat
per a tu aquesta pobra capella,
aquí, al tronc d’aquest roure,
sense columnes, sense llindar.
A cada branca els ocellets
canten cançons per al teu fillet,
per el brancam en àuria resplendor,
volen els àngels amunt i avall.
I els cors s’alleugen
encara que estiguin coberts d’aflicció,
i el pelegrí rep
el reconfort de la font de la gràcia.
Jo voldria construir una petita cabana,
aquí, al fons d’aquest bosc tranquil,
per tal que aquesta estrella del mar
m’il·luminés a tothora;
per tal que, en aquest petit espai,
el cel m’escoltés,
per tal que cap angoixós, mal somni
destorbés el meu darrer son.