Lieder per a qualsevol veu i piano
D 614
An den Mond in einer Herbstnacht/A la lluna en una nit de tardor
Any 1818 abril
Primera publicació 1832
En clau de la major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Aloys Wilhelm Schreiber (1761–1841)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
És el tercer vers del poema el que dóna a Schubert la pista per al ritornello evocador que uneix aquesta magnífica i híbrida creació de cançons, com ha assenyalat Einstein, meitat italiana (ària i recitatiu) i meitat alemanya (pintura de paraules escrupolosa) en inspiració. La paraula clau és “Tritte”, que suggereix passos realistes, i per impossible que sigui que la lluna trepitgi o trepitgi en qualsevol traducció decent, són aquestes passes lunars d’un planeta personificat com a “fill dels cels” les que sentim a les corxeres separades de la mà esquerra del pianista. La melodia per sobre d’aquesta dansa de marea és l’epítom de l’elegància eterna amb potser un toc d’antic; un seguici imitatiu flueix darrere del tema principal a una distància respectuosa, ressons de raigs suaus que ressonen a través de l’estratosfera, ones de so a l’aire, com si la lluna estigués embolicada en vels de boira contrapuntística; al final de la dansa, i en preparació per a l’entrada de la veu, aquests es reuneixen per a una reverència cortesana en una cadència perfecta. La melodia en si recorda “Caro mio ben” de Guiseppe Giordani, la mateixa melodia que Schumann citaria de manera tan memorable al final de la seva composició per a Rückert, El cel ha plorat una llàgrima. Podria Schubert haver conegut aquesta música, via Salieri, i pot ser aquesta una cita musical conscient en un afectuós homenatge a la lluna, la més estimada de les companyes?
An den Mond in einer Herbstnacht
Freundlich ist dein Antlitz,
Sohn des Himmels!
Leis sind deine Tritte
Durch des Aethers Wüste,
Holder Nachtgefährte.
Dein Schimmer ist sanft und erquickend,
Wie das Wort des Trostes
Von des Freundes Lippe,
Wenn ein schrecklicher Geyer
An der Seele nagt.
Manche Thräne siehst du,
Siehst so manches Lächeln,
Hörst der Liebe trauliches Geflüster,
Leuchtest ihr auf stillem Pfade,
Hoffnung schwebt auf deinem Strahle
Herab zum stillen Dulder,
Der verlassen geht auf bedorntem Weg.
Du siehst auch meine Freunde,
Zerstreut in fernen Landen;
Du gießest deinen Schimmer
Auch auf die frohen Hügel,
Wo ich als Knabe hüpfte,
Wo oft bei deinem Lächeln
Ein unbekanntes Sehnen
Mein junges Herz ergriff.
Du blickst auch auf die Stätte,
Wo meine Lieben ruhen,
Wo der Thau fällt auf ihr Grab,
Und die Gräser drüber wehen
In dem Abendhauche.
Doch dein Schimmer
Dringt nicht in die dunkle Kammer,
Wo sie ruhen von des Lebens Mühe,
Wo auch ich bald ruhen werde!
Du wirst geh’n und wiederkehren,
Und seh’n noch manches Lächeln,
Dann werd’ ich nicht mehr lächeln,
Dann werd’ ich nicht mehr weinen,
Mein wird man dann nicht mehr gedenken
Auf dieser schönen Erde.
A la lluna en una nit de tardor
Amical és el teu rostre,
filla del cel!
Silenciosos són els teus passos
a través de la solitud de l’èter,
encisadora companya de la nit.
La teva resplendor és suau i reconfortant,
com les paraules de conhort
que surten dels llavis d’un amic
quan un horrible voltor
rosega l’ànima.
Tu veus moltes llàgrimes,
veus molts somriures,
sents l’íntim xiuxiueig dels amants,
il·lumines els seus camins silents;
l’esperança és a flor dels teus raigs
que davallen vers aquell que pateix en silenci
i abandonat, camina per un sender d’espines.
Tu veus també els meus amics,
disseminats en terres llunyanes;
tu vesses també la teva resplendor
damunt els joiosos tossals
on jo de petit guimbava,
on sovint sota el teu somriure
un estrany anhel
s’aferrava al jove cor.
Tu esguardes també en els llocs
on els meus estimats reposen,
on la rosada cau sobre llur tomba
i l’herba al damunt oneja
en l’hàlit del capvespre.
Però la teva resplendor
no penetra a la fosca cambra
on ells reposen dels fatics de la vida
i on aviat jo també reposaré!
Tu aniràs i tornaràs
i veuràs encara molts somriures
però jo mai més somriuré,
mai més ploraré,
llavors ningú es recordarà de mi
en aquesta formosa terra.