FRANZ PETER SCHUBERT D 611

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 611

Auf der Riesenkoppe/Damunt el Riesenkoppe


Any 1818
Primera publicació 1850
En clau de re menor
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Carl Theodor Körner (1791–1813)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Aquesta és l’última de les composicions de Körner, composta tres anys després de les altres. El Riesenkoppe és un dels pics gegants que formen una cadena muntanyosa (el Riesengebirge) prop de la ciutat natal del poeta, Dresden. Resulta que aquestes muntanyes també són molt a prop de Zuckmantel, el lloc de naixement de la mare de Schubert

Auf der Riesenkoppe

Hoch auf dem Gipfel
Deiner Gebirge
Steh ich und staun’ ich,
Glühend begeistert,
Heilige Koppe,
Himmelsanstürmerin!

Weit in die Ferne
Schweifen die trunknen,
Freudigen Blicke,
Überall Leben,
Üppiges Streben,
Überall Sonnenschein.

Blühende Fluren,
Schimmernde Städte,
Dreier Könige
Glückliche Länder
Schau ich begeistert,
Schau ich mit hoher,
Mit inniger Lust.

Auch meines Vaterlands
Gränze erblick ich,
Wo mich das Leben
Freundlich begrüßte,
Wo mich der Liebe
Heilige Sehnsucht
Glühend ergriff.

Sei mir gesegnet
Hier in der Ferne,
Liebliche Heimat!
Sei mir gesegnet,
Land meiner Träume,
Kreis meiner Lieben,
Sei mir gegrüßt.

Damunt el Riesenkoppe*

El Riesenkoppe és una muntanya situada a la frontera entre Txèquia i Polònia. Des del cim, en aquell temps, es podien veure els regnes de Saxònia, Prússia i Bohèmia.

Soc a dalt del cim
de la muntanya
i resto embadalit,
fervent i entusiasmat,
sagrat Koppe
conqueridor del cel!

Fins a ben lluny
vagaregen els meus embriagats,
joiosos esguards,
arreu hi ha vida,
opulents afanys,
arreu llum del sol.

Camps florits,
ciutats resplendents,
les terres felices
de tres reis,
contemplo amb fervor,
esguardo amb un gran
goig interior.

Veig també les fronteres
de la meva pàtria,
on la vida m’acollí
amicalment,
on el sagrat deler
de l’amor
amb fervor em copsà.

Jo et beneeixo
des d’aquí, a la llunyania,
oh pàtria estimada!
Et beneeixo
terra dels meus somnis!
Cercle dels meus estimats,
t’envio les meves salutacions!

La valoració de la seva música mentre era viu es va limitar a un cercle relativament petit d’admiradors a Viena, però l’interès en la seva obra va augmentar significativament a les dècades posteriors a la seva mort.