Lieder per a qualsevol veu i piano
D 587
An den Frühling/Benvingut, formós jovencell!
Any 1815 (Primera versió)
1817 (Segona versió)
Primera publicació 1895 (Primera versió)
1885 (Segona versió)
En clau de si bemoll major primera versió
La major segona versió
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Friedrich von Schiller (1759-1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schubert va posar “An den Frühling” (A la primavera) de Schiller tres vegades: primer com a cançó en solitari el 1815, com a cançó parcial per a dos tenors i dos baixos el 1816 i, per última vegada el 1817, de nou com a cançó en solitari. Alguns comentaristes han rebutjat la configuració de la cançó en solitari anterior com a Schubert menor a causa de la seva elegància mozartiana , mentre que altres han descartat la configuració de la cançó posterior com a Schubert menor perquè no és prou madur. De fet, tot i que cap dels escenaris es troba entre els millors dels Schiller de Schubert , la versió posterior és preferible perquè té el gust d’un Landler i l’alegria de viure d’un jove que saluda la primavera amb un cor obert i una coloratura plena. Encara que cap de les dues no té la profunditat de les millors cançons de Schubert fins a la primavera, l’escenari posterior és almenys la per excel·lència de Schubert .
James Leonard
An den Frühling
Willkommen schöner Jüngling!
Du Wonne der Natur!
Mit deinem Blumenkörbchen
Willkommen auf der Flur.
Ei, ei, du bist ja wieder,
Und bist so lieb und schön,
Und freun wir uns so herzlich,
Entgegen dir zu gehn.
Denkst auch noch an mein Mädchen?
Ei, Lieber, denke doch!
Dort liebte mich das Mädchen,
Und’s Mädchen liebt mich noch!
Fürs Mädchen manches Blümchen
Erbat ich mir von dir –
Ich komm und bitte wieder –
Und du? Du gibst es mir.
Willkommen schöner Jüngling!
Du Wonne der Natur!
Mit deinem Blumenkörbchen
Willkommen auf der Flur.
Benvingut, formós jovencell!
Benvingut, formós jovencell!
Tu, goig de la natura!
Amb el teu cistell de flors,
benvingut a aquesta prada!
Ei, ei! Tu has tornat!
I ets tan amorós i bell!
I ens alegrem de tot cor
d’anar al teu encontre.
Penses tu també amb la meva noia?
Ei, estimat pensa-hi doncs!
Aquí aquesta noia em va estimar
i m’estima encara!
Per a la meva estimada
t’he demanat moltes flors –
de nou vinc a demanar-te-les.
I tu? Tu me les dónes.
Benvingut, formós jovencell!
Tu, goig de la natura!
amb el teu cistell de flors
benvingut a aquesta prada!