Lieder per a qualsevol veu i piano
D 586 Op. 8 Nº3
Erlafsee/El llac Erlaf
Any 1817 setembre
Primera publicació 1818
En clau de fa major
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Més lent)
Llibretista.- Johann Baptits Mayrhofer (1787–1836)
Llenguatge .- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Johann Carl Grafen Esterházy von Galantha
Al cap d’un temps, el fidel schubertià pot dir-ho simplement pel to de la cançó la poesia de la qual Schubert posava. Per a Schiller , hi ha un emocionalisme en la forma de la línia vocal que coincideix amb el to de la poesia de Schiller . Per a Goethe , hi ha un heroïsme en la força de les harmonies que coincideix amb el poder de la poesia de Goethe . I per a l’amic íntim del compositor Johann Mayrhofer , hi ha una tendresa i una intimitat que coincideix no tant amb la poesia com amb la relació entre el poeta i el compositor.
A Erlafsee de Mayrhofer (El llac Erlaf, D. 586), dues coses del poema semblen haver atret a Schubert : la seva fusió metafòrica d’imatges pastorals i aquàtiques, ambdues favorites de Schubert , i la seva cobla inicial i final, “Mir ist so wohl, so weh/Am stillen, so Erlafse” (I am stillen, so Erlafse) que encarnava una fusió emocional que es troba al cor de gran part de la seva millor música. De manera inusual però afortunada, Schubert va tallar el poema prolix de Mayrhofer de 39 a 14 línies i els va donar forma en una ària gairebé operística les seccions exteriors de la qual són una suau cantilena que contrasta amb una cabaletta central més arrossegada pel vent. Ambdues seccions, ja sigui en la tònica pastoral de Fa major de la cantilena o passejant per les tranquil·les modulacions de la cabaletta, estan impregnades de la tendresa i la intimitat dels millors escenaris de Mayrhofer .
James Leonard
Erlafsee
Mir ist so wohl, so weh’
Am stillen Erlafsee;
Heilig Schweigen
In Fichtenzweigen,
Regungslos
Der blaue Schoß,
Nur der Wolken Schatten flieh’n
Überm glatten Spiegel hin,
Frische Winde
Kräuseln linde
Das Gewässer
Und der Sonne
Güldne Krone
Flimmert blässer.
Mir ist so wohl, so weh’
Am stillen Erlafsee.
El llac Erlaf
Trist i feliç alhora
estic prop del tranquil llac Erlaf;
sant és el silenci
a les branques dels avets,
immòbils
les blaves fondàries,
tan sols l’ombra dels núvols voleia
damunt la superfície llisa com un mirall,
un oreig fresquívol
encrespa suaument
l’aigua
i el sol,
amb la seva corona daurada,
llampurneja més esblaimat.
Trist i feliç alhora
estic prop del tranquil llac Erlaf.