FRANZ PETER SCHUBERT D 583

Lieder per a qualsevol veu i piano

 D 583 Op. 24 Nº1   

Gruppe aus dem Tartarus/Grup del Tàrtar


Any 1817
Primera publicació 1823
En clau de do major
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Friedrich von Schiller (1759–1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Schubert va intentar per primera vegada establir Gruppe aus dem Tartarus (Grup de l’Hades, D. 396) el març de 1816, però va trencar bruscament la composició després de 23 compassos. És fàcil d’entendre per què: mentre que la tessitura heroica de la melodia vocal i el ritme galopant de l’acompanyament s’adapta al text de Schiller , l’ambientació de Schubert s’accelera al poema tan ràpidament que, si no repeteix línies més endavant, es quedarà sense text molt abans que es quedi sense música. Schubert va tornar al poema de Schiller 18 mesos després per escriure un escenari completament nou del Gruppe aus dem Tartarus, l’amplitud i la profunditat del qual superaven amb escreix aquest fragment.

James Leonard

Gruppe aus dem Tartarus

Horch – wie Murmeln des empörten Meeres,
Wie durch hohler Felsen Becken weint ein Bach,
[Stöhnt dort]1 [dumpfigtief ein]2 schweres, leeres,
Qualerpreßtes Ach!

Schmerz verzerret
Ihr Gesicht, Verzweiflung sperret
Ihren Rachen fluchend auf.
Hohl sind ihre Augen – ihre Blicke
Spähen bang nach des Kozytus Brücke,
Folgen thränend seinem Trauerlauf.

Fragen sich einander ängstlich leise:
Ob noch nicht Vollendung sey? –
Ewigkeit schwingt über ihnen Kreise,
Bricht die Sense des Saturns entzwei.

Grup del Tàrtar

Escolta – com el mormol del mar revoltat,
com travessant un concavat buc rocós, brama el rierol,
pregonament somort se sent allà un feixuc, balmat lament
constret pel turment!

El dolor desfigura
llurs rostres, la desesperació
fa obrir llurs boques blasfemants.
Vacus els ulls, llurs esguards
sotgen amb ànsia el pont de Cocit,
segueixen llagrimosos llur fúnebre comitiva.

Entre ells es pregunten, porucs, en veu baixa,
si encara no hi ha un acabament!
L’eternitat voleia damunt d’ells en cercles,
trenca en dos trossos la dalla de Saturn.

Per a una valoració més precisa hem de recórrer a l’«Esbós de Viena» de Johann Pezzl, que va cobrir els anys 1786-90. Tot li interessava: l’aclaparadora pudor de la gent sense rentar, l’alegria amb què la gent bona s’aplecava per veure els óssos com esquers i els criminals marcats abans de trencar-los, cridant, sobre una roda: carrers plens de mestresses i d’aquelles “de fàcil virtut”.