Lieder per a qualsevol veu i piano
D 573
Iphigenia/Ifigènia
Any 1817 Juliol (Primera versió)
Primera publicació 1895 (Primera versió)
1985 (Segona versió)
1829 (Tercera versió)
En clau de Sol bemoll major/Re bemoll major (Primera versió)
mi bemoll major/Si bemoll major (Segona versió)
Fa major/Sol major (Tercera versió)
Indicació de temps.- 1cançó a les tres versions
Nicht zu langsam (No massa lent) (Primera i tercera verió)
Langsam (Lentament) (Segona versió)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787-1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
L’amic i company de pis de Schubert Johann Mayrhofer era, entre altres coses, un poeta, un classicista i un misògin. En el seu poema “Iphigenia”, Mayrhofer era un poeta, un classicista, però, per sort, no un misògin. Prenent com a base el mite grec d’Ifigènia, filla d’Agamèmnon i germana d’Orestes que va ser exiliada a Tauris, Mayrhofer va crear un poema que exaltava el que ell pensava com a enyorança femenina. L’escenari d’Iphigenia de Schubert (D. 573), de juliol de 1817, té una puresa clàssica que sembla gairebé gluckiana; no és sorprenent que Schubert conegués bé l’òpera de Gluck Ifigenia en Tauride; moltes de les seves primeres cançons, a més, emulen l’estil alt clàssic de Gluck. Una de les nombroses cançons de Mayrhofer basades en el mite grec el to de les quals és elevat i les imatges musicals de les quals derivan clàssicament, Ifigenia de Schubert passa d’una cantilena radiantment clara a una secció central més agitada i tumultuosa, acabant amb una secció final magníficament noble.
James Leonard
Iphigenia
Blüht denn hier an Tauris Strande,
Keine Blum’ aus Hellas Lande?
Weht kein milder Segenshauch
Aus den seligen Gefilden,
Wo Geschwister mit mir spielten? –
Ach, mein Leben ist ein Rauch!
Trauernd wank’ ich in dem Haine –
Keine Hoffnung nähr’ ich – keine,
Meine Heimat zu erseh’n,
Und die See mit hohen Wellen,
Die an Klippen sich zerschellen,
Übertäubt mein leises Fleh’n.
Göttin, die du mich gerettet,
An die Wildnis angekettet, –
Rette mich zum zweitenmal;
Gnädig lasse mich den Meinen,
Laß’ o Göttin! mich erscheinen
in des großen Königs Saal!
Ifigènia
Aquí, al litoral de Tàurida, no hi creix
cap flor del país hel·lènic?
No bufa cap oreig suau
dels benaventurats camps
on les meves germanes jugaven amb mi? –
Ai, la meva vida és un no res!
Amb tristor, camino vacil·lant per el boscatge –
no nodreixo cap esperança – cap,
de tornar a veure la meva pàtria,
i el mar amb les seves grans onades
que rompen contra les roques,
eixorda les meves apagades súpliques.
Oh deessa, tu que m’has salvat
i encadenat en aquest lloc desert,
salva’m una segona vegada;
sigues indulgent i deixa’m, oh deessa,
comparèixer davant la meva gent,
a la sala del magne rei!