Partsong per a cor d’homes a cappella
D 572
Lied im Freien/Cançó a l’aire lliure
Any 1817
En clau de fa major
Indicació de temps.- Lebhaft, doch nicht zu gershwind (Animat, però no massa Gershwind)
Llibretista.- Johann Gaudenz von Salis-Seewis (1765–1834)
Llenguatge.- Alemany
Per a cor d’homes a cappella TTB
Període Romàntic
Lied im Freien
Wie schön ist’s im Freien!
Bei grünenden Maien
Im Walde, wie schön!
Wie süß sich zu sonnen,
Den Städten entronnen,
Auf luftigen Höhn!
Wo unter den Hecken
Mit goldenen Flecken
Der Schatten sich mischt,
Da läßt man sich nieder,
Von Haseln und Flieder
Mit Laubduft erfrischt.
Drauf schlendert man weiter,
Pflückt Blumen und Kräuter
Und Erdbeern im Gehn;
Man kann sich mit Zweigen,
Erhizet vom Steigen,
Die Wangen umwehn.
Dort heben und tunken,
Gleich blinkenden Funken,
Sich Wellchen im Bach;
Man sieht sie verrinnen
In stillem Besinnen,
Halb träumend, halb wach.
Cançó a l’aire lliure
Que bonic és tot a l’aire lliure!
Al verdejant mes de maig
al bosc, que bonic!
Que dolç és prendre el sol
fora de les ciutats,
a les airívoles alçàries!
On sota els barders,
amb clapes daurades
les ombres es barregen,
allà hom es pot estirar
i gaudir de la flaire
dels avellaners i els lilàs.
Després, hom pot passejar més lluny,
collir flors i herbes
i maduixes tot caminant;
amb branques,
si s’està acalorat per la pujada,
hom es pot ventar les galtes.
Allí pugen i davallen,
com guspires resplendents,
petites onades al rierol;
hom les veu passar
en un plàcid estat pensívol,
mig somiant, mig despert.
Franz Peter Schubert