FRANZ PETER SCHUBERT D 539

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 539 Op. 8 Nº4

Am Strome/Al riu


Any 1817 març
Primera publicació 1822
En clau de si major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787–1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria per a Johann Carl Grafen Esterházy von Galantha

La tonalitat és si major, i aquí tenim la música aquàtica que profetitza Der Neugierige a Die schöne Müllerin. Schubert devia pensar que els rierols responien bé a ser adreçats en aquesta tonalitat, ja que en ambdues cançons aconsegueix un estat d’ànim poc comú de comunicació bidireccional entre el poeta i la natura. Una altra similitud és l’ús d’una secció central declamatòria i disruptiva abans del retorn de la melodia lírica. El pessimisme de les paraules de Mayrhofer no inclina Schubert cap a la tonalitat menor; en canvi, va utilitzar la major “patètica”, estimada pels compositors de bel canto. Aquesta cançó suau, més aviat italiana, no és per a cantants que vulguin causar sensació, però sí que serà adequada per a aquells que s’endinsen en l’esperit aquós del poema i la música, preparats per a profunditats ocultes.

Am Strome

Ist mir’s doch, als sei mein Leben
An den schönen Strom gebunden;
Hab’ ich Frohes nicht an seinem Ufer,
Und Betrübtes hier empfunden?

Ja, du gleichest meiner Seele;
Manchmal grün und glatt gestaltet,
Und zu Zeiten herrschen Stürme
Schäumend, unruhvoll, gefaltet.

Fliessest zu dem fernen Meere,
Darfst allda nicht heimisch werden;
Mich drängt’s auch in mildre Lande,
Finde nicht das Glück auf Erden.

Al riu

Em sembla com si la meva vida
estigués lligada a aquest bonic riu;
a la seva riba no he experimentat
la joia i també la tristesa?

Sí, t’assembles a la meva ànima;
de vegades en una faiçó verda i planera
i d’altres dominat per les turbulències,
bromerejant, inquiet i encrespat.

Tu desemboques en un mar llunyà
i aquí no pots sentir-te com a casa,
jo també soc empès vers països més clements,
car no trobo la felicitat en aquesta terra.

“Qualsevol persona que va conèixer a Schubert sap com estava format per dues natures, estranyes l’una a l’altra, i amb quina força l’anhel de plaer el va arrossegar fins a la fosa de llima”.