Lieder per a qualsevol veu i piano
D 533
Täglich zu singen/Per cantar cada dia
Any 1817 febrer
Primera publicació 1895
En clau de fa major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Matthias Claudius (1740-1815)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
És una mostra de la sorprenent versatilitat de Schubert que aquesta petita cançó fos composta poc després del famós Der Tod und das Mädchen, i només una mica abans de l’èpica adaptació d’Ossian Die Nacht (Volum 6) i Ganímed. Només en la seva imaginació el compositor podia vagar pels erms escocesos i els camps elisis de les dues últimes cançons esmentades, però segurament aquí hi ha un entorn amb el qual estava massa familiaritzat: l’aula. Fins i tot la música té l’aspecte d’un exercici contrapuntístic. En aquell moment, Schubert s’havia alliberat de la monotonia d’ensenyar a l’escola del seu pare, però encara era, en certa manera, el negoci familiar, i Ferdinand Schubert encara hi era, afegint noves paraules a les melodies del seu germà per fer que la música fos adequada per als joves. Segurament no és impossible que la voluntat de Schubert de proporcionar música perquè els amics cantessin bé pogués haver-se estès als seus antics alumnes, que encara eren els alumnes del seu germà. El mateix títol suggereix la lletania de l’aula: l’harmonia a l’antiga subratlla els valors antics, i tot i que hom està segur que Schubert no era un disciplinari estricte, el petit interludi mou i punxa els dits amb una autoritat emfàtica. A la seva manera, la gratitud del poeta per les belleses de la vida no és menor que la de Ganimedes. Com passa sovint amb la música d’aquest gènere, hom recorda el to d’un personatge terrenal i savi de Shakespeare, amb els peus ben plantats a terra.
Täglich zu singen
Ich danke Gott und freue mich
Wie’s Kind zur [Weihnachtgabe]1,
Daß ich [bin, bin! Und]2 daß ich dich,
Schön Menschlich Antlitz! habe;
Daß ich die Sonne, Berg und Meer,
Und Laub und Gras kann sehen,
Und Abends unterm Sternenheer
Und lieben Monde gehen;
Und daß mir denn zu Muthe ist,
Als wenn wir Kinder kamen,
Und sahen, was der heil’ge Christ
Bescheeret hatte, Amen!
Ich danke Gott mit Saitenspiel,
Daß ich kein König worden;
Ich wär geschmeichelt worden viel,
Und wär vielleicht verdorben.
Auch bet’ ich ihn von Herzen an,
Daß ich auf dieser Erde
Nicht bin ein grosser reicher Mann,
Und auch wohl keiner werde.
Denn Ehr’ und Reichthum treibt und bläht,
Hat mancherley Gefahren,
Und vielen hat’s das Herz verdreht,
Die weiland wacker waren.
Und all das Geld und all das Gut
Gewährt zwar viele Sachen;
Gesundheit, Schlaf und guten Muth
Kann’s aber doch nicht machen.
Und die sind doch, bey Ja und Nein!
Ein rechter Lohn und Segen!
Drum will ich mich nicht groß kastey’n
Des vielen Geldes wegen.
Gott gebe mir nur jeden Tag,
So viel ich darf zum Leben.
Er giebt’s dem Sperling auf dem Dach;
Wie sollt’ ers mir nicht geben!
Per cantar cada dia
Dono gràcies a Déu i m’alegro.
Com un nen amb el seu regal de Nadal,
Soc, soc!, i et tinc a tu,
Quin bonic rostre humà!
que puc veure el sol, la muntanya i el mar,
i fullatge i herba,
i cap al tard sota les estrelles,
i caminar sota la volguda lluna plena.
i llavors estic alegre,
com si fóssim nens nouvinguts,
i veiéssim el que el sant Crist
Ha concedit, a més!
Dono gràcies a Déu.
que no m’he convertit en rei;
M’hauria afalagat molt,
I podria haver estat mimat.
Jo també l’adoro amb tot el meu cor.
que en aquesta terra
No soc un gran home ric,
Ni soc probable que arribi a ser-ho.
doncs l’honor i les riqueses inflen.
tenen molts perills.
i ha torçat els cors de molts.
Que una vegada van ser valents.
I tots els diners i tota la riquesa
concedeixen moltes coses;
Salut, somni i bon ànim.
Però no ho poden fer.
I no obstant, sí o sí!
Una veritable recompensa i benedicció!
Per això no em mortificaré gaire.
Per tots els diners.
Que Déu m’ho doni cada dia.
Mentre visqui.
Li dóna al pardal de la teulada;
Com no m’ho donarà a mi!