Lieder per a qualsevol veu i piano
D 532
Das Lied vom Reifen/La cançó del gebre
Any 1817 febrer
Primera publicació 1895
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Una cançó
Llibretista.- Matthias Claudius (1740-1815)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Potser això és el més a prop que Schubert va arribar a escriure una nadala, i això al febrer! Incomptables programes de cançons ideats per a la temporada festiva serien més rics per a aquesta petita cançó, mig oblidada i no utilitzada perquè no va trobar un lloc a l’edició de Peters. La melodia sembla demanar un cant comunitari, tot i que l’acompanyament sorprenentment complicat, una línia sinuosa de semicorxeres sota la línia vocal més directa, requereix més que un acompanyant de sala del poble. Al postludi, el teixit cromàtic de la música recorda l’estil de l’escriptura per a piano de Weber.
Els cinc últims compassos d’aquesta cançó van ser escrits al revers de Der Tod und das Mädchen, la més famosa de les cançons de Claudius escrites en aquesta època. Aquest famós manuscrit va ser tallat a trossos, perquè diversos caçadors d’autògrafs poguessin tenir un tros de la relíquia. Das Lied vom Reifen va ser així profanat juntament amb el seu germà més famós. Per aquesta raó, mai ha estat gaire clar què volia el compositor al final de la cançó. Interpretem aquí els quatre compassos de postludi que es troben a la Gesamtausgabe, a més d’afegir un altre compàs al final que es troba a la biblioteca de la Gesellschaft der Musikfreunde. En rigor, la cançó ja no és un fragment. John Reed afirma que, a partir de l’autògraf de Schubert, queda clar que només volia cantar tres versos. El poema és encantador, però, i com que hi ha quinze versos impresos a la Gesamtausgabe, n’hem triat tres més.
Das Lied vom Reifen
Seht meine lieben Bäume an,
Wie sie so herrlich stehn,
Auf allen Zweigen angethan
Mit Reifen wunderschön!
Von unten an bis oben ‘naus,
Auf allen Zweigelein,
Hängt’s weiß und zierlich, zart und kraus,
Und kann nicht schöner seyn;
Und alle Bäume rund umher,
All’ alle weit und breit,
Stehn da, geschmückt mit gleicher Ehr,
In gleicher Herrlichkeit.
Viel schön, viel schön ist unser Wald!
Dort Nebel überall,
Hier eine weiße Baumgestalt,
Im vollen Sonnenstrahl
Wir sehn das an, und denken noch
Einfältiglich dabey:
Woher der Reif, und wie er doch
Zu Stande kommen sey?
Lichthell, still, edel, rein und frey,
Und über alles fein! –
O aller Menschen Seele sey
So lichthell und so rein!
Ein Engel Gottes geht bey Nacht,
Streut heimlich hier und dort,
Und wenn der Bauersmann erwacht,
Ist er schon wieder fort.
Du Engel, der so gütig ist,
Wir sagen Dank und Preis.
O mach’ uns doch zum heilgen Christ
Die Bäume wieder weiß!
La cançó del gebre
Mireu els meus estimats arbres
que esplèndids estan,
revestits a cada branca
magníficament de gebre!
De baix a dalt, a totes les branques
hi ha gebre, blanc i delicat,
tendre i crespat,
i no podria ser més formós.
I tots els arbres a l’entorn
fins a l’extensa llunyania,
estan ornats amb la mateixa glòria,
amb la mateixa esplendor.
Molt bonic, molt bonic és el nostre bosc!
Allà hi ha boira arreu,
aquí la blanca figura d’un arbre
en plena llum del sol.
Ho contemplem i fins i tot
pensem ingènuament:
d’on ha vingut el gebre
i com s’ha pogut formar?
Lluminós, silent, pur, lliure
i, per damunt de tot, delicat!
Oh, si les ànimes dels humans
fossin tan lluminoses i pures!
A la nit un àngel de Déu passa
i secretament l’escampa aquí i allà,
i quan el camperol es desperta,
ell ja ha marxat.
Àngel, tu que ets tan bondadós,
et donem gràcies i lloances.
Oh, fes que per Nadal
els arbres tornin a estar blancs!