Lieder per a qualsevol veu i piano
D 530 Op. posth. 109 Nº 3
An eine Quelle/A una font
Any 1816
Primera publicació 1829
En clau de la major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Matthias Claudius (1740-1815)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
De la mateixa manera que el poema de Matthias Claudius és alhora una pastorale clàssica que invoca la antiga figura bucòlica de Daphne i una cançó romàntica d’anhel emocional i sexual, també ho és l’escenari de Schubert d’An eine Quelle (A una primavera, D. 530) de febrer de 1817, tant clàssic com romàntic. Una cançó de gran composició amb un retorn molt modificat a la manera però no a la música de l’obertura al final, An eine Quelle comença com si fos una cançó de Haydn o Mozart, amb un preludi de piano delicat i una melodia vocal d’una bellesa pintoresca. Però a la quarta línia del poema de deu versos, la línia en què la cantant veu la forma de Daphne reflectida a les aigües de la font, la música es mou sense esforç del clàssic al romàntic amb una seqüència de modulacions que representen un anhel apassionat. Des d’aquí fins a la cobla final, An eine Quelle es converteix en una mentida romàntica ardent que cap compositor més que Schubert podria haver escrit. I, tanmateix, el compositor de 20 anys és tan magistral que el retorn a l’estil clàssic moderat de l’obertura al final de la cançó sembla totalment natural i fins i tot inevitable a la llum de la declaració del cantant de que es posa la llengua lligada quan està sol amb Daphne.
James Leonard
An eine Quelle
Du kleine grünumwachsne Quelle,
An der ich Daphne jüngst gesehn!
Dein Wasser war so still! so helle!
Und Daphne’s Bild darin, so schön!
O, wenn sie sich noch mahl am Ufer sehen läßt,
So halte du ihr schönes Bild doch fest;
Ich schleiche heimlich denn mit naßen Augen hin,
Dem Bilde meine Noth zu klagen;
Denn, wenn ich bey ihr selber bin,
Denn, ach! denn kann ich ihr nichts sagen.
A una font
Tu petita font, tota voltada de verd,
on fa poc vaig veure Dafne!
La teva aigua és tan plàcida, tan clara!
I el reflex de Dafne en ella tan formós!
Oh, si ella es torna a deixar veure a la riba,
reté la seva bella imatge;
jo m’esquitllaré secretament amb llàgrimes als ulls,
per plànyer el meu destret davant l’imatge,
car, quan estic sol amb ella,
ai, no reïxo a dir-li cap paraula.