Lieder per a qualsevol veu i piano
D 527 Op. 24 Nº2
Schlaflied –Abendlied o Schlummerlied /Cançó de bressol
Any 1817 gener ambdos versions
Primera publicació 1975 (Primera versió)
1823 (Segona versió)
En clau de fa major ambdos versions
Indicació de temps.- Una cançó – Dues versions
Langsam (Lentament (Primera versió)
Moderato (Segona versió)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787–1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és una de les cançons de Mayrhofer més encantadores, i justament celebrada. El costat fosc de la musa del poeta, donada a la introspecció i la depressió, el pessimisme i els dubtes sobre si mateix, sembla desterrat durant uns moments màgics. No obstant això, hi ha més en aquesta cançó del que sembla a simple vista. La majoria dels comentaristes l’escolten com una cançó de bressol pura i dura, però la música, amb els seus salts d’octava a “Es mahnt” i “Es ruft”, exhorta i atrau: la natura es presenta com una Lorelei, una força seductora, així com curativa i tranquil·la. Com passa sovint amb les cançons de Mayrhofer, que són contemporànies del flirteig de Schubert amb la musa operística italiana, hi ha una línia vocal sinuosa amb melisma i un rastre de decoració que suggereix un homenatge al bel canto. Sota el legato cremós de la cantant sentim l’acompanyament d’un conjunt pastoral mentre els acords suaument separats del piano simulen el toc de flautes, oboès i fagots.
Schlaflied
Es mahnt der Wald, es ruft der Strom:
“Du liebes Bübchen, zu uns komm!”
Der Knabe kommt, und staunt, und weilt,
Und ist von jedem Schmerz geheilt.
Aus Büschen flötet Wachtelschlag,
Mit irren Farben spielt der Tag;
Auf Blümchen rot, auf Blümchen blau
Erglänzt des Himmels feuchter Tau.
Ins frische Gras legt er sich hin,
Läßt über sich die Wolken ziehn,
An seine Mutter angeschmiegt,
Hat ihn der Traumgott eingewiegt.
Cançó de bressol
El bosc invoca, el riu crida:
“Eh tu, noiet, vine amb nosaltres!”
El minyó hi va, es meravella i roman,
i és guarit de tots els dolors.
Als matolls canta la guatlla,
el dia s’esplaia amb colors insòlits;
damunt flors vermelles, damunt flors blaves,
el cel fa resplendir la seva rellent rosada.
Ell s’ajeu a l’herba fresca
i, al seu damunt, deixa passar els núvols,
arrimat a la seva mare natura,
el bressola el déu del somni.