Lieder per a qualsevol veu i piano
D 522
Die Liebe/L’amor
Any 1817 gener
Primera publicació 1895
En clau de sol major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Gottlieb von Leon (1757-1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta petita cançó absolutament encantadora mereix ser més coneguda. La frase inicial de la línia vocal ens recorda Alles um Liebe, una altra cançó en 3/4, on la pregunta és “Was ist es, das die Seele fühlt?”. La resposta és, gens sorprenent, que l’ànima sent l’amor. A Die Liebe també la pregunta d’on resideix l’amor és purament retòrica, un joc íntim entre amants que es juga meitat en un autoexamen seriós i meitat en una broma provocadora. La música ens diu que, malgrat totes les altres aparicions distants del poema, el noble esperit de l’amor és viu i viu aquí mateix, entre tu i jo. Ens podem imaginar la noia cantant això al seu amant mentre la seva ment divaga del pensament superior encarnat pel text al pensament inferior que inspira el seu cos. Per motius d’aparença i decòrum, aquesta és una cançó d’amor convertida en filosòfica i està redactada a la manera d’una conferència, lleugerament quadrada i seriosa.
Cadascun dels quatre versos del poema “Die Liebe” (Amor) de Gottlieb von Leon comença amb la pregunta “On respira el noble esperit de l’amor?” i respon que respira “en flor i arbre”, “en la resplendor del vespre”, “en el cor de cada mare”, “aigua, foc i aire”; en altres paraules, a tot arreu menys en el cos de l’home i la dona. L’adaptació de Schubert de Die Liebe (D. 522) del gener de 1817 pren aquesta pregunta i les seves innombrables respostes de la manera més filosòfica possible. Començant amb un preludi de piano curt i elevat al qual s’uneix la veu en un gran floriment abans de la seva cadència final, l’adaptació de Schubert s’absté de qualsevol suggeriment del sensual, i molt menys del sexual. De fet, tota la seva cançó és decididament cortesana, i ensenya una melodia lleugera, sobre una mena d’acompanyament de baix d’Alberti, sobre la lluna i les estrelles. La cançó de Schubert també s’absté de qualsevol suggeriment de modulació i qualsevol altre mitjà tècnic de representació musical més evocadora. El resultat és una cançó la noblesa de la qual desmenteix un compositor de no gaire més de 20 anys.
Die Liebe
Wo weht der Liebe hoher Geist? …
Er weht in Blum’ und Baum,
Im weiten Erdenraum;
Er weht, wo sich die Knospen spalten,
Und wo die Blümlein sich entfalten.
Wo weht der Liebe hoher Geist? …
Er weht im Abendglanz,
Er weht im Sternenkranz;
Wo Bien’ und Mayenkäfer schwirren,
Und zart die Turteltauben girren.
Wo weht der Liebe hoher Geist? …
Er weht, bey Freud’ und Schmerz,
In aller Mütter Herz;
Er weht in jungen Nachtigallen,
Wenn lieblich ihre Lieder schallen.
Wo weht der Liebe hoher Geist? …
In Wasser, Feuer, Luft,
Und in des Morgens Duft;
Er weht, wo sich ein Leben reget,
Und wo sich nur ein Herz beweget.
L’amor
On alena el sublim esperit de l’amor?….
Alena a les flors i als arbres,
a l’ampli espai de la terra;
alena on s’obren les poncelles,
i on les floretes es desclouen.
On alena el sublim esperit de l’amor?….
Alena a la resplendor del capvespre,
alena a la corona d’estrelles;
on les abelles i els borinots brunzinen
i les tórtores tendrament parrupen.
On alena el sublim esperit de l’amor?….
Alena en la joia i el dolor,
en el cor de totes les mares;
alena entre els joves rossinyols
quan dolçament fan ressonar els seus cants.
On alena el sublim esperit de l’amor?….
A l’aigua, al foc, a l’aire
i a la flaire del matí;
alena on es mou la vida
i on tan sols un cor s’entendreix.