Lieder per a qualsevol veu i piano
D 509
Leiden der Trennung/El dolor de la separació
Any 1816 desembre- les dues versions
Primera publicació 1999 (Primera versió)
1872 (Segona versió)
En clau de sol menor/si bemoll major
Indicació de temps.- 1 cançó
Sense indicació de tempo (Primera versió)
Etwas langsam (Una mica lent) (Segona versió)
Llibretista.- Heinrich von Collin (1771-1811)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
L’única adaptació de Schubert d’un poema de Heinrich von Collin , Leiden der Trennung (El dolor de la separació) (D. 509) de finals de 1816, es llegeix com un resum de Die schöne Müllerin (La bella filla del moliner) de 1823. En ambdues, l’aigua es veu com un agent de la vida i de la mort, i en ambdues la protagonista acaba literalment morta a l’aigua. En el cas de Leiden der Trennung, però, la protagonista és una onada més que no pas una persona, i el poema és més una metàfora de la condició humana que una història sobre un jove que mor d’amor no correspost. A part d’aquestes preocupacions literàries, però, Leiden der Trennung és una cançó a petita escala de pèrdua suau i dolor tranquil. La melodia vocal s’adapta tendrament als canvis harmònics; els canvis harmònics són desplaçaments suaus al voltant de la tonalitat menor fonamental; i tota la cançó és una visió bondadosa de la vida i la mort més que no pas Sturm und Drang de Die schöne Müllerin.
James Leonard
Leiden der Trennung
Vom Meere trennt sich die Welle,
Und seufzet durch Blumen im Tal,
Und fühlet, gewiegt in der Quelle,
Gebannt in dem Brunnen, nur Qual!
Es sehnt sich, die Welle
In lispelnder Quelle,
Im murmelnden Bache,
Im Brunnengemache,
Zum Meer, zum Meer,
Von dem sie kam,
Von dem sie Leben nahm,
Von dem, des Irrens matt und müde,
Sie süße Ruh’ verhofft und Friede.
El dolor de la separació
L’onada se separa del mar
i sospira a través les flors de la vall,
i sent, bressolada a la font,
captivada a la deu, només turment!
L’onada anhela,
a la font xiuxiuejant,
al rierol mormolejant,
al bassal de la deu,
tornar al mar, al mar,
d’on ella vingué,
on ella nasqué,
on, feble i cansada del seu errar,
espera trobar un dolç repòs i la pau.