Lieder per a qualsevol veu i piano
D 508
Lebenslied/El cant de la vida
Any 1816 desembre
Primera publicació 1845
En clau de do major
Indicació de temps.- Mässig geschwind (Moderadament ràpid)
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761–1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
El Lebenslied (Cançó de la vida) de Friedrich von Matthisson es llegeix com una col·lecció de bromurs extrets d’un almanac: “Deixa que la fe valent / Mira des de la pols / Cap a les estrelles / Brillant a la distància” i “Mares favorables / Porta el virtuós” són només dues de les locucions de les quals està farcit el poema. L’ambientació de Schubert de Lebenslied (D. 508) del desembre de 1816 és una marxa estròfica tímida però decidida amb notes severament repetides a la melodia vocal i acords staccato resolts a l’acompanyament del piano. Tot i que no és una de les grans cançons de Schubert de 1816, sí que capta l’esperit de nova independència que Schubert va experimentar en sortir de la casa del seu pare a principis d’aquell any, una independència anotada acuradament al manuscrit marcat “A la casa de Herr von Schober”, la casa on vivia ara Schubert .
James Leonard
Lebenslied
Kommen und Scheiden,
Suchen und Meiden,
Fürchten und Sehnen,
Zweifeln und Wähnen,
Armuth und Fülle, Verödung und Pracht
Wechseln auf Erden wie Dämmrung und Nacht!
Fruchtlos hienieden
Ringst du nach Frieden!
Täuschende Schimmer
Winken dir immer;
Doch, wie die Furchen des gleitenden Kahns,
Schwinden die Zaubergebilde des Wahns!
Auf zu der Sterne
Leuchtender Ferne
Blicke vom Staube
Muthig der Glaube:
Dort nur verknüpft ein unsterbliches Band
Wahrheit und Frieden, Verein und Bestand!
Günstige Fluthen
Tragen die Guten,
Fördern die Braven
Sicher zum Hafen,
Und, ein harmonisch verklingendes Lied,
Schließt sich das Leben dem edlen Gemüth!
Männlich zu leiden,
Kraftvoll zu meiden,
Kühn zu verachten,
Bleib’ unser Trachten!
Bleib’ unser Kämpfen! in eherner Brust
Uns des unsträflichen Willens bewußt!
El cant de la vida
Arribar i dir adéu,
cercar i morigerar,
témer i anhelar,
dubtar i creure,
pobresa i abundància, misèria i luxe,
alternen a la terra com el dia i la nit!
Inútilment aquí baix
lluites per la pau!
Besllums il·lusoris
constantment et fan senyals;
però, com el deixant de la nau lliscant,
les imatges sortilleres de la quimera s’esvaneixen!
Enlaire, vers les estrelles,
a la lluminosa llunyania,
esguarda, des de la terra,
coratjosa la fe:
només allà un cinyell immortal enllaça
veritat i pau, unió i constància!
Corrents propícies
porten els bons,
condueixen els honrats,
segurs cap a port
i, amb un cant harmoniós apagant-se,
la vida es clou a l’ànima noble!
Patir virilment,
morigerar amb afany,
refusar amb gosadia,
aquí rau el nostre anhel,
la nostra lluita roman en un cor de ferro,
a nosaltres, conscients de la irreprotxable volença.