Lieder per qualsevol veu i piano
D 502
Herbstlied/Cançó de tardor
Any 1816 novembre
Primera publicació 1872
En clau de sol major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Johann Gaudenz von Salis-Seewis (1762-1834)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és una altra versió de Salis-Seewis de 1816. Aquesta senzilla cançoneta té un encant i una força propis; és part marxa (pot ser cantada pels segadors o els recol·lectors de fruita quan van a treballar) i part coral. No hi ha dubte que la gent del camp, tal com es reflecteix en aquesta música, és honesta, treballadora i religiosa; sempre hi havia un costat de Schubert que gaudia enormement de les activitats de la gent comuna, l’eix vertebrador de la cultura alemanya i la font de les riqueses de la nació. En aquest sentit, el compositor té un cert estil realista, una mica còmicament aspre, que recorda la manera de Shakespeare amb alguns dels seus cuidadors, pallassos i mecànics. En estat d’ànim i caràcter, aquesta cançó està relacionada amb el Hölty Erntelied del maig de 1816. La música és força més subtil del que es podria suposar a primera vista. Com An die Nachtigall, és en sol major i també dóna la impressió de començar en subdominant. Les seqüències són encantadores i efectives: dues frases ascendents al principi descriuen els boscos de colors brillants, i dues frases caigudes, les fulles que cauen i la boira. Això pot semblar prou obvi, però quantes cançons populars reals (i aquesta realment té l’aire d’una) mostrarien aquest sentiment per les subtileses de la composició de les paraules? Fixeu-vos com la paraula “Vent” al final de la primera estrofa s’eleva cap amunt en melisma, i l’adjectiu “kühl” flota cap avall des de la tònica. En definitiva, aquesta petita cançó sense pretensions és un alè d’aire fresc.
Graham Johnson
Herbstlied
Bunt sind schon die Wälder;
Gelb die Stoppelfelder,
Und der Herbst beginnt.
Rothe Blätter fallen,
Graue Nebel wallen,
Kühler weht der Wind.
Wie die volle Traube,
Aus dem Rebenlaube,
Purpurfarbig strahlt;
Am Geländer reifen
Pfirsiche mit Streifen
Roth und weiß bemahlt.
Sieh! Wie hier die Dirne
Emsig Pflaum’ und Birne
In ihr Körbchen legt;
Dort, mit leichten Schritten,
Jene, goldne Quitten
In den Landhof trägt!
Flinke Träger springen,
Und die Mädchen singen,
Alles jubelt froh!
Bunte Bänder schweben,
Zwischen hohen Reben,
Auf dem Hut von Stroh!
Geige tönt und Flöte
Bei der Abendröthe
Und im Mondenglanz;
Junge Winzerinnen
Winken und beginnen
Deutschen Ringeltanz.
Cançó de tardor
Els boscos s’han acolorit;
grocs són els camps de rostolls,
i comença la tardor.
Les fulles vermelles cauen,
la boira gris bandereja,
el vent bufa més fred.
Els raïms reblerts
des del fullatge dels ceps
purpuris resplendeixen;
al camp hi maduren
els préssecs amb franges
pintades de vermell i blanc.
Guaita! Com aquí la noia,
diligent, fica prunes
i peres al seu cistellet;
allà, amb passos lleugers,
aquelles, porten codonys
daurats a la masia!
Els mossos àgils saltironegen,
i les noies canten,
tots es gauben contents!
Cintes de colors voleien,
enmig de ceps abrinats,
als barrets de palla!
Sona el violí i la flauta
al capvespre
i a la llum de la lluna;
joves vinyateres
fan signes i comencen
en rotllana una dansa alemanya.