Lieder per a qualsevol veu i piano
D 499
Abendlied/Cançó de capvespre
Any 1816 novembre
Primera publicació 1885
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Ruhig (Tranquil)
Llibretista.- Matthias Claudius (Asmus) (1740-1815)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
«Plàcid i suau» és com Capell descriu aquesta cançó. Potser sí, però conté profunditats ocultes. Malgrat la seva simplicitat, o potser gràcies a ella, la música sembla anar al cor del poema de Claudius amb un profund sentiment religiós que evita l’èpica o la grandiositat. Amb el seu acompanyament de semicorxeres suaument oscil·lant, la cançó brilla i baixa amb la llum del vespre, però hi ha una seguretat i una bondat essencials en aquesta música, lluny de la inquietud fantasmal d’alguns dels nocturns de Schubert. Com en molts poemes de Claudius, un home de família extremadament feliç com era, podem sentir la seguretat de la llar de foc i una creença impertorbable en la bondat del món. També hi havia molt de domèstic i optimistament confiat en Schubert, que és potser una de les raons per les quals, malgrat la modèstia de la majoria de les composicions de Claudius, sentim que aquesta poesia s’adapta a la personalitat del nostre compositor com un guant.
Abendlied
Der Mond ist aufgegangen,
Die goldnen Sternlein prangen
Am Himmel hell und klar.
Der Wald steht schwarz und schweiget,
Und aus den Wiesen steiget
Der weiße Nebel wunderbar.
Wie ist die Welt so stille,
Und in der Dämmrung Hülle
So traulich und so hold!
Als eine stille Kammer,
Wo ihr des Tages Jammer
Verschlafen und vergessen sollt.
Seht ihr den Mond dort stehen? –
Er ist nur halb zu sehen,
Und ist doch rund und schön!
So sind wohl manche Sachen,
Die wir getrost belachen,
Weil unsre Augen sie nicht sehn.
Wir stolze Menschenkinder
Sind eitel arme Sünder,
Und wissen gar nicht viel.
Wir spinnen Luftgespinnste
Und suchen viele Künste,
Und kommen weiter von dem Ziel.
Gott, laß uns dein Heil schauen,
Auf nichts Vergänglichs trauen,
Nicht Eitelkeit uns freun!
Laß uns einfältig werden,
Und vor dir hier auf Erden
Wie Kinder fromm und fröhlich seyn!
Wollst endlich sonder Grämen
Aus dieser Welt uns nehmen
Durch einen sanften Tod!
Und, wenn du uns genommen,
Laß uns im Himmel kommen,
Du unser Herr und unser Gott!
So legt euch denn, ihr Brüder,
In Gottes Namen nieder;
Kalt ist der Abendhauch.
Verschon’ uns, Gott! mit Strafen,
Und laß uns ruhig schlafen!
Und unsern kranken Nachbar auch!
Cançó de capvespre
La lluna ha sortit,
les petites estrelles daurades brillen
al cel lluminós i clar.
El bosc resta fosc i silent
i de les prades s’aixeca
una meravellosa boira blanca.
Que plàcid és el món
en l’embolcall del crepuscle,
tan íntim i encisador!
És com una estança tranquil·la
on les afliccions del dia
podeu oblidar i superar dormint.
Veieu la lluna allà dalt?
Només se’n veu la meitat
i, tanmateix, és rodona i formosa!
Així són moltes coses
de les que confiats ens en riem
perquè els nostres ulls no les veuen.
Nosaltres, arrogants fills de l’home,
som vanitosos, pobres pecadors
i no sabem gran cosa.
Ordim ficcions a l’aire,
cerquem molts artificis
i ens apartem de l’objectiu.
Déu, mostra’ns la salvació,
fes que no confiem en res efímer,
que no ens complaguem en la vanitat!
Fes que esdevinguem senzills
i davant teu aquí a la terra,
siguem devots i alegres com infants!
Vulgues finalment i sense aflicció
llevar-nos d’aquest món
mitjançant una mort dolça!
I quan se’ns hagis emportat,
deixa’ns arribar al cel,
tu, nostre Déu i Senyor!
Així doncs, germans,
fiqueu-vos al llit, en nom de Déu,
fred és l’hàlit del capvespre.
Exculpa’ns, oh Déu, del teu càstig
i deixa’ns dormir en pau,
i al nostre proïsme malalt, també!