Lieder per a qualsevol veu i piano
D 491
Geheimnis.An Franz Schubert/Secret. A Franz Schubert
Any 1816 octubre
Primera publicació 1887
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Mässig gerschwind (Moderadament ràpid)
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787-1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquest lied és especialment notable perquè el títol complet és “Geheimnis. An F. Schubert” (Secret. A F. Schubert), suggerint que Mayrhofer va dedicar el poema directament al compositor.
Mayrhofer expressa com les cançons de Schubert tenen el poder de dissipar la foscor i portar llum i esperança, transformant un paisatge emboirat en un de primavera radiant.
El lied està en si bemoll major i té una indicació de tempo de Mässig geschwind (moderadament ràpid). La peça comença amb una melodia suau i lírica que reflecteix l’admiració i l’afecte del poeta cap a Schubert. L’acompanyament de piano és delicat, complementant la línia vocal sense dominar-la. El postludi del lied presenta una seqüència d’acords que descendeixen suaument, creant una arc de so que cau a la terra amb suavitat, simbolitzant potser la manera en què la música de Schubert toca els cors dels oients.
Geheimnis.An Franz Schubert
Sag an, wer lehrt dich Lieder,
So schmeichelnd und so zart?
Sie rufen einen Himmel
Aus trüber Gegenwart.
Erst lag das Land verschleiert
Im Nebel vor uns da –
Du singst, und Sonnen leuchten,
Und Frühling ist uns nah.
Den schilfbekränzten Alten,
Der seine Urne gießt,
Erblickst du nicht, nur Wasser,
Wie’s durch die Wiesen fließt.
So geht es auch dem Sänger,
Er singt, er staunt in sich;
Was still ein Gott bereitet,
Befremdet ihn wie dich.
Secret. A Franz Schubert
Digues, qui t’ensenya aquestes cançons,
tan falagueres i tan tendres?
Elles evoquen un paradís
des d’aquest ombriu present.
Abans la terra estava coberta
de boira al nostre entorn —
tu cantes, i llueix el sol
i la primavera és a prop nostre.
No t’adones del vell que, amb
una corona de joncs, aboca
el seu gerro, només de l’aigua
que flueix per les prades.
Això li passa també al cantant,
ell canta, s’embadaleix en si mateix;
el que un Déu ha creat en silenci,
sorprèn tan a ell com a tu.