Partsong amb acompanyament orquestral
D 472 Op. posth. 128
Cantata
Kantate zu Ehren von Isef Spendou
Any 1816 setembre
Primera publicació 1830 (partitura vocal); 1892 (partitura completa)
En clau de sol bemoll major- re major
Indicació de temps.- Cantata
Llibretista.- Johann Baptist Hoheisel (1767–1841)
Llenguatge.- Alemany
Per a 2 sopranos, tenor, baix, cor mixt i orquestra
I. Da liegt er, starr
II. Gottes Bild ist Fürst und Staat
III. Ein Punkt nur ist der Mensch
IV. die Sonne stich
Josef Spendou va ser una figura notable a Viena durant el segle XIX, conegut pel seu treball en l’educació i la cultura. La cantata de Schubert va ser composta en honor seu, reflectint la importància de Spendou en la societat vienesa de l’època. Aquesta obra és un exemple de les cantates seculars de Schubert, que sovint celebraven esdeveniments o personalitats destacades del seu temps.
La cantata consta d’una sola secció i està escrita en alemany. Encara que no és una de les obres més conegudes de Schubert, ofereix una visió interessant del seu treball en el gènere de la cantata i de la seva capacitat per combinar veus solistes, cor i orquestra en una composició coherent.
Kantate zu Ehren von Isef Spendou
1 Rezitativ und Arie mit Chor
Da liegt er, starr, vom Tode hingestreckt,
Der froh und rastlos bei der Jugend
Das Samenkorn der Wissenschaft und Tugend
Durch langer Jahre Reih’n ins Leben auferweckt;
Am Sarge knieen nun die Seinen,
Verwaist, verarmt, und weinen;
Den letzten Hoffnungsstrahl seh´n sie mit ihm verglüh’n,
Und Wolken nur mit grausen Wettern,
Um sie auch zu zerschmettern,
Rings ihren Horizont umzieh’n.
Weh euch Kindern, weh euch Armen!
Wer wird euer sich erbarmen?
Euren Vater nahm der Tod,
Und ihr erbet nichts als Not.
Mutter trockne dein Gesicht.
Sieh uns an, und weine nicht.
Gott erhält die jungen Raben,
Wird er nur für uns nichts haben?
2 Rezitativ und Duett
Gottes Bild ist Fürst und Staat,
Rettung der Bedrängten bei der Pflicht,
Doch bald will, bald kann er nicht;
Weiß die Vorsicht keinen Rat?
Einer tut es oft für Fürst und Staat,
Und erhebt die Pflicht zur Heldentat.
Witwen hört drum auf zu weinen,
Euern Retter seh´ ich schon erscheinen!
Willkommen, du Tröster im Leide!
Willkommen, du Bote vom Himmel gesandt, Spendou!
Du wandelst den Trübsinn in Freude,
Und lächelst Verzweifelnden Hoffnungen zu.
So schwindet der finstere, neblichte Flor,
Der düster die herbstlichen Hügel betaut,
Zerstreut von der Sonne zum Himmel empor,
Wenn die ihn in ihrem Vermögen beschaut.
So schwindet der Nebel zum Himmel empor,
Wenn diese ihn glanzvoll beschaut.
Die Sonne zerstreut die Nebel der Flur,
Und heitert das Antlitz der düstern Natur.
3 Rezitativ und Chor
Ein Punkt nur ist der Mensch in diesem Weltgebäude;
Doch oft auch eine Sonn´ im eigenen System,
Ein reicher Mittelpunkt, aus dem
Sich Wärm´ und Licht und Freude
Beseligend auf das ergießt,
Womit er in Verbindung ist.
Spendou! So hall´s in unserem Verein,
Spendou! So dank´ ihm jeder Witwe Ruf,
Spendou! Spendou! war dieser Sonnenschein,
Als er das Institut der Witwen schuf.
4 Rezitativ und Quartett mit Chor
Die Sonne sticht. Ein Garten lacht uns an,
Der vor der Glut uns schützen kann;
Ihn schuf ein edler Mann
nach seinem eignen Plan,
Und läßt, wer will, sich drin erquicken.
Darf man darin gleich keine Früchte pflücken,
Verdienet er nicht unsern Dank?
Allein der Sommer währt nicht lang,
Und höher ist der noch zu schätzen,
An dessen Frucht, auch auf der Winterbank,
Sich die Armen noch letzen.
Vater unter Seraphsreih´n
Blick´ mit Huld auf den herab,
Der Entstehung und Gedeihen
Unsrem Institute gab!
Laß sein Bild den Folgezeiten
Schöner Taten Zunder sein,
Und ein Horn von Seligkeiten
Auf betrübte Witwen streun.
Sprich, Allmächtiger, dein Amen,
Laß des Stifters Vaternamen
Jeder Witwe heilig sein,
Und ihr Beten am Altare
Lang auf seine Silberhaare
Jugendkraft und Frohsinn streun!
Cantata en honor a Josef Spendou
1 recitatiu i ària amb cor
Allà jau, rígid, estirat per la mort,
Els feliços i inquiets entre els joves
La llavor de la ciència i la virtut
Criat a la vida durant llargs anys;
Els seus éssers estimats ara estan agenollats davant el taüt,
Orfes, empobrits i plorant;
Veuen l’últim raig d’esperança cremar-se amb ell,
I núvols només amb un temps terrible,
Per aixafar-los també,
Envoltant el seu horitzó.
Ai de vosaltres fills, ai de vosaltres pobres!
Qui tindrà pietat de tu?
La mort va agafar el teu pare,
I no heretes més que misèria.
Mare, asseca’t la cara.
Mira’ns i no ploris.
Déu guarda els joves corbs,
No tindrà res només per a nosaltres?
2 Recitatiu i duet
La imatge de Déu és príncep i estat,
Rescat dels oprimits en el deure,
Però de vegades vol, de vegades no pot;
La precaució no sap què fer?
Sovint ho fa pel príncep i l’estat,
I eleva el deure a fet heroic.
Les vídues deixen de plorar,
Ja veig aparèixer el teu salvador!
Benvingut, consolador del sofriment!
Benvingut, missatger enviat des del cel, Spendou!
Tu transformes la tristesa en alegria,
I somriu davant les esperances desesperades.
Així el vel fosc i boirós desapareix,
que rosada foscament els turons de tardor,
Escampats des del sol fins al cel,
Quan ella el mira en el seu poder.
Així la boira s’esvaeix cap al cel,
Quan ella el mira brillantment.
El sol dispersa les boires del camp,
I il·lumina la cara de la natura ombrívola.
3 Recitatiu i Cor
L’home és només un punt d’aquesta estructura mundial;
Però sovint també un sol en el propi sistema,
Un centre ric des del qual
Llum i calor i alegria
Abocant feliçment,
Amb què està connectat.
Spendou! Així és com va al nostre club,
Spendou! Així que agraïu-li la trucada de cada vídua,
Spendou! Spendou! era aquest sol,
Quan va crear l’Institut de Vídues.
4 Recitatiu i Quartet amb Cor
El sol crema. Un jardí ens somriu,
Qui ens pot protegir de la calor;
Va ser creat per un home noble
segons el seu propi pla,
I qui vulgui s’hi pot refrescar.
No tens permís per recollir-hi fruita?
No es mereix el nostre agraïment?
Però l’estiu no dura gaire,
I encara és més valuós,
Al seu fruit, fins i tot al banc d’hivern,
Els pobres encara han de patir.
Pare entre Seraphsreih’n
Mireu-lo amb gràcia,
L’aparició i la prosperitat
El nostre institut va donar!
Que la seva imatge es preservi per a les generacions futures
Sigues l’esca de belles accions,
I una banya de felicitat
Desviar-se sobre vídues dolentes.
Parla, totpoderós, el teu amén,
Deixeu el nom del pare del fundador
Sigueu sants per a tota vídua,
I les seves oracions a l’altar
Llarg als seus cabells platejats
Perda la força i l’alegria juvenils!