Lieder per a qualsevol veu i piano
D 463
Hochzeit-Lied/Cançó de noces
Any 1816
Primera publicació 1895
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Lebhaft, herzlich (Viva, càlid)
Llibretista.- Johann Georg Jacobi (1740-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta obra és un lied basat en el poema “Will singen euch im alten Ton” de Johann Georg Jacobi.
El text de la cançó expressa els millors desitjos per als nuvis, destacant la felicitat i la prosperitat en la seva nova vida junts. La música de Schubert acompanya el poema amb una melodia alegre i festiva, reflectint l’ambient de celebració propi d’un casament.
Hochzeit-Lied
Will singen Euch, im alten Ton,
Ein Lied von alter Treu;
Es sangens unsre Väter schon;
Doch bleibts der Liebe neu.
Im Glücke macht es freudenvoll,
Kann trösten in der Noth:
Daß nichts die Herzen scheiden soll,
Nichts scheiden, als der Tod;
Daß immerdar mit frischem Muth
Der Mann die Traute schützt,
Und alles opfert, Gut und Blut,
Wenns seinem Weibchen nützt.
Daß er auf weiter Erde nichts
Als sie allein begehrt,
Sie gern im Schweiß des Angesichts
Für ihren Kuß ernährt;
Daß, wenn die Lerch’ im Felde schlägt,
Sein Weib ihm Wonne lacht,
Ihm, wenn der Acker Dornen trägt,
Zum Spiel die Arbeit macht,
Und doppelt süß der Ruhe Lust,
Erquickend jedes Brodt,
Den Kummer leicht an ihrer Brust,
Gelinder seinen Tod.
Dann fühlt er noch die kalte Hand
Von ihrer Hand gedrückt,
Und sich ins neue Vaterland
Aus ihrem Arm entrückt.
Cançó de noces
Us vull cantar, en una antiga tonada,
una cançó de la vella fidelitat;
els nostres pares ja la cantaven,
però ara és nova per als amants.
Ens alegra en la benaurança,
i ens pot reconfortar en la fretura:
que res ha de separar els cors,
res els pot separar excepte la mort.
Que sempre amb renovat coratge
el marit ha de protegir la seva estimada,
i sacrificar-ho tot, els béns i la sang,
si la seva esposa ho necessita.
Que en l’ample món no cobegi
ningú més que ella sola,
que amb la suor dels seu front
la nodreixi per al seu bes;
que quan l’alosa canti als camps,
la seva dona li somrigui en la benaurança,
a ell, quan el terreny només dóna espines
i quan el treball esdevé un joc,
i que el goig del descans sigui doblement dolç,
cada àpat vigoritzant,
que la pena sigui lleugera al cor,
i dolça la seva mort.
Llavors sentirà que ella
estreny la seva freda mà,
i marxarà vers la nova pàtria
allunyant-se dels seus braços.