FRANZ PETER SCHUBERT D 445

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 445

Edone/La teva dolça imatge, Edone


Any 1816 juny
Primera publicació 1837
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Mässig, zart (Moderat, tendre)
Llibertista.- Friedrich Gottlieb Klopstock (1724-1803)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Els estudiosos suposen que el primer gran amor de la vida de Schubert va ser una soprano anomenada Therese Grob que cantava a l’església del barri. A falta de cartes d’amor o corroboració d’altres persones, la prova més aviat minsa per a aquesta suposició és l’àlbum de cançons que Schubert va regalar a Grob pel seu aniversari el 1816. Assenyalen que difícilment es podria imaginar un regal així de manera casual i que la primera cançó de l’àlbum és aquesta versió de “Edone” de Friedrich Klopstock (D. 445). Basant-nos només en l’evidència d’Edone, no hi ha dubte que Schubert realment estimava Grob. Qualsevol cançó que comenci amb els versos “La teva dolça imatge, Edone/Per sempre plana davant dels meus ulls” sens dubte envia un missatge molt íntim i personal. I la música de Schubert compleix la promesa d’aquest vers: ambientada en un do menor lleugerament melangiós i amb una melodia profundament anhelant sobre un tendre acompanyament de piano, Edone anhela l’amor però es consola en l’esperança. Malauradament, l’amor de Schubert no va ser correspost: Grob es va casar amb un forner i Schubert va romandre solter fins a la seva mort 12 anys després.

James Leonard

Edone

Dein süßes Bild, Edone,
Schwebt stets vor meinem Blick,
Allein ihn trüben Zähren,
Dass du es selbst nicht bist.

Ich seh es, wenn der Abend
Mir dämmert, wenn der Mond
Mir glänzt, seh ich’s, und weine,
Dass du es selbst nicht bist.

Bei jenes Tales Blumen,
Die ich ihr lesen will,
Bei jenen Myrtenzweigen,
Die ich ihr flechten will,

Beschwör ich dich, Erscheinung,
Auf, und verwandle dich,
Verwandle dich, Erscheinung,
Und werd Edone selbst!

La teva dolça imatge, Edone

La teva dolça imatge, Edone,
voleteja sempre davant el meu esguard,
tan sols llàgrimes l’enterboleixen
perquè no ets tu realment.

Ho veig quan cau la tarda,
quan la lluna resplendeix,
ho veig i ploro
perquè no ets tu realment.

Per aquelles flors de la vall
que per a tu voldria collir,
per totes les branques de murtra
que per a tu voldria trenar,

et conjuro, aparició,
transforma’t!
Transforma’t, aparició,
i esdevé la veritable Edone!

Poques vegades la història de les arts té molt a veure amb el pas d’una torxa d’un portador il·lustre a un altre.