Lieder per a qualsevol veu i piano
D 443
Schlachtlied/Cant de batalla
Any 1816
Primera publicació 1895
En clau de mi major
Indicació de temps.- Feurig, geschwind (Ardent, ràpid)
Llibretista.- Friedrich Gottlieb Klopstock (1724−1803)
Llenguatge.- Alemany
Versió per a cor mixt i piano
Període Romàntic
Tot i que Europa estava en pau per primera vegada en molts anys, els records dels temps emocionants encara eren a l’aire. Viena encara era plena de vells soldats i d’aquells que havien fet campanya contra Napoleó. Schubert era massa jove per haver anat a la guerra ell mateix, tot i que hauria estat desqualificat del servei militar només per motius d’alçada i vista. Però com qualsevol altre jove de Viena, s’havia alegrat dels èxits militars austríacs: quan les forces aliades van arribar a París el 1814, va escriure un peà alegre (Die Befreier Europas in Paris) on el patriotisme resulta més fort que la inspiració musical.
El poema del Schlachtgesang té catorze versos, tot i que només en sentim set en aquesta representació. La barreja de sentiment religiós i xovinisme és una combinació incòmoda per als estàndards actuals, però també va ser un producte habitual per als poetes anglesos fins ben entrat el nostre segle. És cert que Klopstock és més conegut per les seves obres purament religioses, però una escena històrica macabra com Hermann und Thusnelda mostra el seu costat nacionalista: un relat llegendari d’una batalla sagnant contra els romans havia de ser interpretat com un auguri de victòries alemanyes en l’època contemporània. Que Schubert hagués ambientat aquest poema, i d’altres, en la mateixa línia demostra que no era immune (almenys d’adolescent) a l’estat d’ànim triomfalista que va assolar Viena després de la derrota de Napoleó.
Graham Johnson
Schlachtlied
Mit unserm Arm ist nichts getan;
Steht uns der Mächtige nicht bei,
Der alles ausführt!
Umsonst entflammt uns kühner Mut;
Wenn uns der Sieg von dem nicht wird,
Der alles ausführt!
Vergebens fließet unser Blut
Fürs Vaterland; wenn der nicht hilft,
Der alles ausführt!
Vergebens sterben wir den Tod
Fürs Vaterland; wenn der nicht hilft,
Der alles ausführt!
Ström’ hin, o Blut, und töt’, o Tod
Fürs Vaterland! Wir trauen dem,
Der alles ausführt!
Auf! in den Flammendampf hinein!
Wir lächelten dem Tode zu
Und lächeln, Feind, dir zu!
Der Tanz, den unsre Trommel schlägt,
Der laute schöne Kriegestanz,
Er tanzet hin nach euch!
Die dort trompeten, hauet ein!
Wo unser roter Stahl das Tor
Euch weit hat aufgetan!
Den Flug, den die Trompete bläst,
Den lauten schönen Kriegesflug
Fliegt, fliegt ihn schnell hinein!
Wo unsre Fahnen vorwärts wehn,
Da weh auch die Standart´ hinein,
Da siege Ross und Mann!
Seht ihr den hohen weißen Hut?
Seht ihr das aufgehobne Schwert?
Des Feldherrn Hut und Schwert?
Fern ordnet er die kühne Schlacht,
Und jezo, da’s Entscheidung gilt,
Tut er´s dem Tode nah.
Durch ihn und uns ist nichts getan,
Steht uns der Mächtige nicht bei,
Der alles ausführt!
Dort dampft es noch, hinein, hinein!
Wir lächelten dem Tode zu,
Und lächeln, Feind, dir zu!
Res podem fer amb el nostre braç
Res podem fer amb el nostre braç
si el Totpoderós no és al nostre costat,
Ell és qui ho fa tot!
Debades ens inflama un agosarat coratge
si la victòria no ve
d’Ell que ho fa tot!
Debades es vessa la nostra sang
per la pàtria si no ens ajuda
Ell que ho fa tot!
Debades donem la vida
per la pàtria si no ens ajuda
Ell que ho fa tot!
Vessa, oh sang, i mor, oh mort,
per la pàtria! Confiem en
Ell que ho fa tot!
Amunt! Vers el fumerol de les flames!
Ens hem rigut de la mort
i ens riem també de vosaltres, enemics!
La dansa que toquen els nostres timbals,
la sonora, bella dansa de la guerra,
la ballem per vosaltres!
Colpegeu els que fan sonar les trompetes,
allà on el nostre roig acer us ha fet obrir
de bat a bat la porta!
El vol que anuncien les trompetes,
el sonor, bell vol de la guerra,
que rabent voli cap allà!
Endavant, on onegen les nostres banderes,
allà hi oneja també la senyera,
allà venceran homes i cavalls!
Veieu l’alt capell blanc?
Veieu l’espasa alçada?
El capell i l’espasa del general?
De lluny, ordena la intrèpida batalla
i ara la decisió està presa,
ens porta la mort més a prop.
Res podem fer ni ell ni nosaltres
si el Totpoderós no és al nostre costat,
Ell que ho fa tot!
Allà encara hi fumeja. Endavant! Endavant!
Ens hem rigut de la mort!
I ens riem també de vosaltres, enemics!