Lieder per a qualsevol veu i piano
D 434
Erntelied/Cançó de la sega
Any 1816
Primera publicació 1850
En clau de mi major
Indicació de temps.- Mässig ( Moderat)
Llibretista.- Ludwig Christoph Heinrich Hölty (1748–1776)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és una descripció irònica d’un cel angelical cristià, un canvi d’èmfasi respecte als jocs i la diversió pagans, però força menys seriós que els estudis clàssics de Schiller. Està en la mateixa tonalitat original que Elysium, una tonalitat que Schubert afavoreix quan es tracta de representar la transfiguració, tant seriosa com irònica. Seligkeit té alguna cosa de la fantasia d’un vals vienès i la terrenalitat d’un Ländler, però el seu tempo és massa lent per al primer i massa ràpid per al segon. Tot és prou ingenu per estar ple de l’art elevat que desafia la definició. La cançó va ser desconeguda fins al 1895, però des de llavors s’ha tornat una mica sobrecarregada com a bis per a debutants tímides. Elisabeth Schumann, que la va fer seva entre guerres, va poder dur a terme la cançó com una obra mestra de l’encant de la soubrette, però les paraules de Hölty són susceptibles d’una defensa més apassionada. En el context d’aquest recital, la cançó és un mitjà per tornar del cap (o més aviat l’ànima) als núvols a la seguretat de la terra ferma. Les belleses de Laura són, al cap i a la fi, palpables; quan la veiem pensem que hem mort i hem anat al cel, però mai no estem segurs que altres regnes tinguin res comparable a oferir-nos.
Erntelied
Sicheln schallen;
Ähren fallenUnter Sichelschall;
Auf den Mädchenhüten
Zittern blaue Blüten;
Freud’ ist überall!
Sicheln klingen;
Mädchen singen,
Unter Sichelklang;
Bis, vom Mond beschimmert,
Rings die Stoppel flimmert,
Tönt der Erntesang.
Alles springet,
Alles singet,
Was nur lallen kann.
Bei dem Erntemahle
Ißt aus einer Schale
Knecht und Bauersmann.
Hans und Michel
Schärft die Sichel,
Pfeift ein Lied dazu,
Mähet; dann beginnen
Schnell die Binderinnen,
Binden sonder Ruh.
Jeder scherzet,
Jeder herzet
Dann sein Liebelein.
Nach geleerten Kannen
Gehen sie von dannen,
Singen und juchein!
Cançó de la sega
Dringuen les falçs,
les espigues cauen
sota el dring de les falçs;
als capells de les noies
flors blaves es belluguen;
hi ha joia a tot arreu!
Ressonen les falçs;
les noies canten al so de les falçs
fins que, il·luminada per la lluna
i titil·lant pels rostolls,
se sent la cançó de la sega.
Tothom saltironeja,
tothom canta
allò que tan sols poden balbotejar.
A l’àpat de la sega l’amo i els mossos
mengen del mateix plat.
Hans i Michel
esmolen la falç i seguen
tot xiulant una cançó,
llavors les lligadores
fan les garbes sense parar.
Tots fan broma,
tots acaronen la seva estimada.
Quan els gerros són buits,
marxen d’allí cantant i amb crits d’alegria!