Partsong per a cor d’homes a cappella
D 424
Erinnerung/Recondances
Any 1816 maig
Primera publicació 1974
En clau de sol major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761–1831)
Llenguatge.- Alemany
Trio per a dos tenors i baix (Segona versió)
Període Romàntic
Erinnerung
Am Seegestad’, in lauen Vollmondnächten,
Denk’ ich nur dich!
Zu deines Namens goldnem Zug verflechten
Die Sterne sich.
Die Wildniß glänzt in ungewohnter Helle,
Von dir erfüllt;
Auf jedes Blatt, in jede Schattenquelle
Malt sich dein Bild.
Gern weil’ ich, Grazie, wo du den Hügel
Hinabgeschwebt,
Leicht, wie ein Rosenblatt auf Zephyrs Flügel
Vorüberbebt.
Am Hüttchen dort bekränzt’ ich dir, umflossen
Von Abendgluth,
Mit Immergrün und jungen Blüthensprossen
Den Halmenhut.
Bei jedem Lichtwurm in den Felsenstücken,
Als ob die Feen
Da Tänze webten, riefst du voll Entzücken:
Wie schön! wie schön!
Wohin ich blick’ und geh’, erblick’ ich immer
Den Wiesenplan,
Wo wir der Berge Schnee mit Purpurschimmer
Beleuchtet sahn.
Ihr schmelzend Mailied weinte Philomele
Im Uferhain;
Da fleht’ ich dir, im Blick die ganze Seele:
Gedenke mein!
Recordances
A la riba del llac, a les nits tèbies de lluna plena,
només penso en tu!
En el traç daurat del teu nom s’entrellacen
les estrelles.
La forest resplendeix amb insòlita claror
reblerta de tu;
a cada fulla, a cada font ombrívola,
es representa la teva imatge.
Romanc feliç, xamosa, on tu des del tossal
davalles surant,
lleugera, com un pètal de rosa que tremola
al pas de les ales del zèfir.
Allà, a la petita cabana, he guarnit per a tu, envoltat
de la vermellor del capvespre,
amb vinca i rebrots de flors novelles,
el teu barret de palla.
A cada lluerna que veies, a les clivelles del rocam,
com si les fades
formessin allà una dansa, cridaves plena de delit:
Que bonic! Que bonic!
Arreu on miro, arreu on vaig, hi albiro sempre
l’esplanada de gespa,
on vèiem la neu de les muntanyes il·luminada
de besllum purpuri.
Filomela cantava plorant la seva melodiosa cançó de maig
a la vora del bosc;
allà és on et vaig suplicar, amb l’esguard de l’ànima sencera:
recorda’t de mi!