Partsong per a cors d’homes i piano
D 422 Op. 16 núm. 2
Naturgenuß/Gaudi de la natura
Any 1822?
Primera publicació 1823
En clau de re major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761–1831)
Llenguatge.- Alemany
Quartet per a dos tenors, dos baixos i piano o guitarra
Període Romàntic
El maig de 1815, Schubert va adaptar tres poemes de Friedrich von Matthisson : Die Sterbende, Stimme der Liebe, i aquest, Naturgenuss (Delícies en la natura, D. 188). Les tres adaptacions són ingenues en la seva simplicitat i sentimentalitat tendre. Cap de les tres adaptacions de Matthisson és particularment inspirada: Naturgenuss és una cançó estròfica en si bemoll major amb una melodia construïda a partir de l’acord tònic arpegiat, que modula només fins a la dominant. Un acompanyament s’estén alegrement sota la melodia del legato. No és al capdamunt de la llista de cançons de Schubert de ningú , però tot i així és una cançó prou agradable per a un jove de 18 anys.
James Leonard
Naturgenuß
Im Abendschimmer wallt der Quell
Durch Wiesenblumen purpurhell,
Der Pappelweide wechselnd Grün
Weht ruhelispelnd drüber hin.
Im Lenzhauch webt der Geist des Herrn!
Sieh! Auferstehung nah’ und fern,
Sieh! Jugendfülle, Schönheitsmeer,
Und Wonnetaumel rings umher!
Ich blicke her, ich blicke hin,
Und immer höher schwebt mein Sinn.
Nur Tand sind Pracht und Gold und Ruhm,
Natur, in deinem Heiligthum!
Des Himmels Ahnung den umweht,
Der deinen Liebeston versteht;
Doch, an dein Mutterherz gedrückt,
Wird er zum Himmel selbst entzückt!
Gaudi de la natura
En el besllum del capvespre adolla la font
a través lluminoses, purpúries flors dels prats,
al seu damunt, canviant de verd,
remoreja l’albereda, xiuxiuejant serenor.
A l’alè de primavera es mou l’esperit del Senyor!
Guaita! La resurrecció és propera i llunyana.
Guaita! La plenitud de la jovenesa, un mar de formosor
i un vertigen de delit per tot arreu.
Jo miro aquí, jo miro allà
i el meu esperit sura cada cop més amunt.
El faust, l’or i la fama són només foteses,
natura, en el teu santuari!
Un averany de cel voleia a l’entorn
d’aquell que pot copsar la melodia de l’amor;
car, abraçat al teu cor maternal,
gaudirà en el propi cel!