Lieder per a qualsevol veu i piano
D 404
Die Herbstnacht/Nit de tardor
Any 1816 març
Primera publicació 1885
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Gaudenz von Salis-Seewis (1762-1834)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Per alguna raó, Schubert va posar en música dos poemes del poeta suís Johann von Salis-Seewis a finals de març de 1816 que eren qualsevol cosa menys les encarnacions poètiques de l’esperança primaveral: Die Herbstnacht (El vespre de tardor) (D. 404) i Der Herbstabend (La nit de tardor) (D. 405). El títol Die Herbstnacht era en realitat de Schubert ; el títol del mateix Salis-Seewis era Wehmuth (Melancolia). I, de fet, és un poema malenconiós de la manera que només un protoromàntic de parla alemanya com Salis-Seewis podria ser amb les seves imatges de “llum fosca brillant sobre el camí del destí”.
Tot i això, la cançó de Schubert no és en si mateixa tan malenconiosa, o més aviat la seva malenconia està tancada dins d’un marc bàsicament positiu. Una configuració estròfica del poema de tres versos, cadascuna de les estrofes de Schubert comença i acaba en fa major, però aquesta tonalitat tanca modulacions a través de tonalitats menors i majors bemolls. És com si la malenconia a la qual s’adreça el poeta estigués continguda pel fa major que l’envolta. La melodia vocal és una de les melodies miraculosament consoladores, gairebé folklòriques, de Schubert que sonen instantàniament familiars a primera vista. La combinació de l’esquema harmònic i la melodia vocal justifica el canvi de títol de Schubert .
James Leonard
Die Herbstnacht
Mit leisen Harfentönen
Sey, Wehmuth, mir gegrüßt!
O Nymphe, die der Thränen
Geweihten Quell verschließt!
Mich weht an deiner Schwelle
Ein linder Schauer an,
Und deines Zwielichts Helle
Glimmt auf des Schicksals Bahn.
Der Leidenschaften Horden,
Der Sorgen Rabenzug,
Entfliehn vor den Accorden,
Die deine Harfe schlug;
Du zauberst Alpensöhnen,
Verbannt auf Flanderns Moor,
Mit Sennenreigen-Tönen
Der Heimath Bilder vor.
In deinen Schattenhallen
Weihst du die Sänger ein;
Lehrst junge Nachtigallen
Die Trauer-Melodey’n;
Du neigst, wo Gräber grünen,
Dein Ohr zu Hölty’s Ton;
Pflückst Moos von Burgruinen
Mit meinem Matthisson.
La nit de tardor
Amb suaus sons d’arpa
et saludo, melangia!
Oh nimfa, que tanques
la font sagrada de les llàgrimes!
Al teu llindar sento
un dolç estremiment
i la claror del teu crepuscle
fulgura damunt el vial del destí.
Les hordes dels delers,
el vol de corbs de les penes,
fugen al sentir els acords
que fa sonar la teva arpa;
tu encises els fills dels Alps,
desterrats a les maresmes de Flandes,
amb els sons de les danses de pastors
que els recorden la imatge de la pàtria.
A les teves estances ombrejades
ensinistres els cantants;
ensenyes als joves rossinyols
les melodies fúnebres;
allà on verdegen les tombes,
pares l’orella per sentir les notes de Hölty (1);
culls molsa de les ruïnes del castell
amb el meu Mathisson (2).
(1) Es refereix a Ludwig Christoph Heinrich Hölty, poeta alemany.
(2) Es refereix a Friedrich von Matthisson, poeta alemany.