Lieder per a qualsevol veu i piano
D 392
Pflügerlied/Cançó dels llauradors
Any 1816 març
Primera publicació 1895
En clau de do major
Indicació de temps.- Ruhig (Tranquil)
Llibretista.- Johann Gaudenz von Salis-Seewis (1762-1834)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Com molts dels personatges shakespearians més rústics, aquestes sals de la terra de cor valent es donen a un toc de filosofia amateur amb el tema general de “tots els homes són iguals perquè tots acaben al mateix lloc: la tomba”.
La composició de Schubert del “Pflügerlied” (Cançó del llaurador) (D. 392) de Johann von Salis-Seewis del març de 1816 va ser composta just a temps per a la llaurada de primavera. És una cançó alegre i petita, estròfica, que sona com si es pogués i, de fet, s’hagués de cantar mentre s’està fent la tasca. Les seqüències harmòniques fàcils de recordar, el quatre que passeja en un ritme de compàs, el tempo amable de marxa, la melodia en tonalitat major instantàniament memorable… res d’això fa del Pflügerlied una de les cançons més grans i sublims de Schubert , però tot es combina perfectament en aquesta cançó de treball meravellosament apropiada.
James Leonard
Pflügerlied
Arbeitsam und wacker,
Pflügen wir den Acker,
Singend auf und ab.
Sorgsam trennen wollen
Wir die lockern Schollen,
Unsrer Saaten Grab.
Auf- und abwärts ziehend
Furchen wir, stets fliehend,
Das erreichte Ziel.
Wühl, o Pflugschaar, wühle!
Außen drückt die Schwüle,
Tief im Grund ist’s kühl.
Neigt den Blick zur Erde,
Lieb und heimlich werde
Uns ihr dunkler Schoß:
Hier ist doch kein Bleiben;
Ausgesät zerstäuben
Ist auch unser Los.
Säet, froh im Hoffen,
Gräber harren offen,
Fluren sind bebaut;
Deckt mit Egg’ und Spaten
Die versenkten Saaten,
Und dann: Gott vertraut!
Gottes Sonne leuchtet,
Lauer Regen feuchtet
Das entkeimte Grün.
Flock, o Schnee, und strecke
Deine Silberdecke
Schirmend drüber hin!
Ernten werden wanken,
Wo nur Körner enfonsat;
Mutter Erd’ ist treu.
Nichts wird hier vernichtet,
Und Verwesung sichtet
Nur vom Keim die Spreu.
Die vor uns entschliefen,
Schlummern, in die Tiefen
Ihrer Gruft gesät;
Länger wird es säumen,
Bis die Gräber keimen,
Gottes Saat ertsteht!
Wer um Tote trauert,
Glaub es, ewig dauret
Nicht der Aussaat Zeit.
Aus enthülster Schale
Keimt im Todestale
Frucht der Ewigkeit
Cançó dels llauradors
Treballadors i valents
llaurem els camps,
tot cantant, d’un costat a l’altre.
Amb cura volem desfer
els tous terrossos,
la tomba de les nostres llavors.
Arriant amunt i avall,
anem fent solcs, deixant sempre enrere
el límit aconseguit.
Cava, oh rella, cava!
A fora la xafogor aclapara,
al fons de la terra hi ha frescor.
Abaixem l’esguard cap a terra,
que les seves fosques entranyes siguin
per a nosaltres estimables i secretes:
però aquí no s’hi pot romandre;
allò que s’ha sembrat esdevindrà pols
i això és també el nostre destí.
Sembreu joiosos en l’afany,
les tombes resten obertes,
els camps estan conreats;
cobriu amb el rasclet i la pala
les llavors enterrades
i després: confieu en Déu!
El sol de déu il·lumina,
la pluja tèbia humiteja
la verdor que germina.
Oh neu, cau a flocs
i estén el teu abrigall
protector al seu damunt!
Les collites minvaran
allà on només els grans s’enfonsaren;
la mare terra és lleial.
Aquí res es farà malbé
i la podridura destria
només el gra de la palla.
Els que s’adormiren abans que nosaltres
reposen a les profunditats,
sembrats a llurs sepulcres;
passarà molt de temps
abans que les tombes germinin
i brostin les llavors de Déu!
Qui plora per els morts
creu que no arribarà mai
el temps de la sembra.
De les pellofes esporgades
germinen a la vall dels morts
els fruits de l’eternitat!