Lieder per a qualsevol veu i piano
D 359
Sehnsucht/Només qui coneix l’enyor
Any 1816
Primera publicació 1872
En clau de re menor
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Basat en un text en alemany de Johann Wolfgang von Goethe (1749 – 1832), “Mignon”, escrit el 1785, apareix a Wilhelm Meisters Lehrjahre, publicat per primera vegada el 1795
La tercera adaptació de Schubert de la Sehnsucht (Enyorança) (D. 359) de Goethe també es coneix com a Lied der Mignon, en honor al personatge de la novel·la del gran poeta alemany Wilhelm Meisters Lehrjahre. Escrita en algun moment de 1816, l’any següent als seus dos primers intents d’adaptació, la tercera adaptació de Schubert representa un enorme avenç compositiu. Tot i prendre elements de les adaptacions anteriors (l’inici de la melodia vocal, l’acompanyament de les línies centrals, la melodia vocal imponent i l’acompanyament tempestuós per al clímax), la tercera adaptació de Schubert és considerablement menys frenètica i exagerada que qualsevol de les seves anteriors adaptacions. La trista tonalitat en re menor i els arpegis simples de l’acompanyament subjacent a la dolorosa tristesa de la melodia vocal són molt més apropiats per al personatge del dolç i patètic Mignon. Tot i que Schubert adaptaria la Sehnsucht tres vegades més, aquesta versió continua sent insuperable.
James Leonard
Sehnsucht
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!
Allein und abgetrennt
Von aller Freude
[Seh]1 ich an’s Firmament
Nach [jener]2 Seite.
[Ach, der]3 mich liebt [und kennt]4,
Ist in der Weite.
Es [schwindelt]5 mir, es brennt
Mein Eingeweide.
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!
*Nota (1 Schubert (D. 310, first version): “Blick”
2 Lang: “jeder”
3 Goethe (only in the novel, not in editions of the poems): “Ach! der”; Zelter: “Ach, die”
4 omitted by Zeisl.
5 Goethe (only in editions of the novel later than 1815, not in editions of the poems): “schwindet”
Només qui coneix l’enyor
Només qui coneix l’enyor
sap, el que jo pateixo!
Sola i apartada
de tota joia,
esguardo el firmament
de totes bandes.
Ai! El que em coneix i m’estima
és lluny.
El cap em roda, em cremen
les entranyes.
Només qui coneix l’enyor
sap, el que jo pateixo!