Lieder per a qualsevol veu i piano
D 343
Am Tage Aller Seelen/Pregària per a la Festa de Tots Sants
Any 1816 Agost primera versió
1816 Novembre (?) segona versió
Primera publicació 1831 (Primera versió)
2002 (Segona versió)
Indicació de temps.- Langsam, andächtig (A poc a poc, amb reverència) primera versió
Langsam, mit Andacht (A poc a poc, amb devoció) segona versió
Llibretista.- Johann Georg Jacobi (1740–1814)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Quan hom troba aquesta cançó immortal com a part d’una seqüència dels Lieder de 1816, és remarcable com de familiar sembla ja el seu estil; un acompanyament ondulant d’una simplicitat enganyosa fonamenta la melodia que és la més pura i inefable de les floracions del legato. Hem sentit aquest tipus de coses abans en aquest disc, tot i que potser no elevat a un nivell de poder expressiu tan elevat. És obvi que la dura feina de 1816, quan un dels objectius del compositor sembla ser la creació d’una melodia pura i simple com a contrast italianitzant amb el recitatiu i l’arioso menys resplendents de la balada dramàtica alemanya, ha donat els seus fruits aquí de manera elegant. Salieri devia estar fora de si de delit. Com la Cinquena Simfonia de Beethoven, l’obra té alguna cosa per a tothom, independentment de l’educació, ja sigui un austríac que requereixi una composició de paraules profunda i complexa, o un italià, com el mestre de Schubert, que desitja una melodia memorable i commovedora escrita amb un efecte òptim per a la veu. Com ha escrit Fischer-Dieskau: «El cantant que pot executar la llarga línia vocal amb un legato perfecte i, alhora, interpretar cada frase amb sentit, probablement sap tot el que cal saber sobre cantar piano». La profunditat i la sinceritat patents d’aquesta música uneixen el coneixedor musical i el neòfit, i tots dos la saluden com a obra mestra (com de fet ho és), tant si es jutja segons els estàndards més exigents del cap com del cor.
Am Tage Aller Seelen
Ruhn in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebenssatt, geboren kaum,
Aus der Welt hinüber schieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Die sich hier Gespielen suchten,
Öfter weinten, nimmer fluchten,
Wenn vor ihrer treuen Hand
Keiner je den Druck verstand;
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seeelen ruhn in Frieden!
Liebevoller Mädchen Seelen,
Deren Tränen nicht zu zählen,
Die ein falscher Freund verließ,
Und die blinde Welt verstieß;
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seeelen ruhn in Frieden!
Und der Jüngling, dem verborgen,
Seine Braut am frühen Morgen,
Weil ihn Lieb’ ins Grab gelegt,
Auf sein Grab die Kerze trägt;
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seeelen ruhn in Frieden!
Alle Geister die, voll Klarheit,
Wurden Märtyrer der Wahrheit,
Kämpften für das Heiligtum,
Suchten nicht der Marter Ruhm;
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seeelen ruhn in Frieden!
Und die nie der Sonne lachten,
Unterm Mond auf Dornen wachten,
Gott, im reinen Himmelslicht,
Einst zu sehn von Angesicht:
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Und die gern im Rosengarten
Bei dem Freudenbecher harrten;
Aber dann, zur bösen Zeit,
Schmeckten seine Bitterkeit;
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seeelen ruhn in Frieden!
Auch, die keinen Frieden kannten,
Aber Mut und Stärke sandten
Über leichenvolles Feld
In die halb entschlafne Welt;
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seeelen ruhn in Frieden!
Ruhn in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebenssatt, geboren kaum,
Aus der Welt hinüber schieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!
Pregària per a la Festa de Tots Sants
Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!
Les que aquí companyonia cercaren,
les que sovint ploraren i mai renegaren,
quan el prémer de llur mà lleial
per ningú fou entès:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Ànimes de donzelles plenes d’amor,
de qui les llàgrimes no es poden comptar,
per un amant infidel abandonades,
i que aquest món orb ha repudiat:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I el fadrí, al qui d’amagat,
la seva promesa, de bon matí
– perquè el seu Amor jau en el sepulcre-
una espelma a la seva tomba porta:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Tots els esperits que, plens de lucidesa,
màrtirs de la veritat esdevingueren,
per la santedat lluitaren
i la glòria no cercaren:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I aquells que al sol mai somrigueren,
i, sota la lluna, les espines vetllaren,
per, en la més pura llum celestial,
poder veure Déu cara a cara:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
I els que, de grat, en jardins de roses,
el calze de les delícies esperaren
i que llavors, en terrible moment,
la seva amargor tastaren:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
També els que mai la pau conegueren,
però que força i coratge enviaren
per damunt camps plens de cadàvers
envers el món mig adormit:
Tots els que d’aquí marxaren,
Totes les ànimes descansin en pau!
Totes les ànimes descansin en pau,
les que han passat per terribles suplicis,
les que han finit en un dolç somni,
les sadolles de vida, les que a penes nasqueren,
aquest món han abandonat:
Totes les ànimes descansin en pau!