Lieder per a qualsevol veu i piano
D 320
Der Zufriedene/El satisfet
Any 1815 – 23 octubre
Primera publicació 1895
En clau de la major
Indicació de temps.- Mässig (Moderat)
Llibretista.- Christian Ludwig Reissig (1783-1822)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
A l’octubre de 1815, Schubert ja havia compost un gran nombre de cançons meravelloses. Però encara estava fascinat per les composicions dels que l’havien precedit, i prou humil per retre homenatge musical als seus avantpassats i contemporanis distingits. El 23 d’octubre de 1815, gairebé amb tota seguretat, un volum de cançons de Beethoven estava davant seu a la seva taula: no els Lieder complets en el volum únic de l’edició Peters disponible avui dia, sinó la col·lecció de sis cançons Op. 75, publicada el 1810. Schubert va compondre dues cançons pròpies el 23 d’octubre de 1815, i totes dues van utilitzar poemes que apareixen en aquesta obra de Beethoven: Mignon (Kennst du das Land?) de Goethe i Der Zufriedene de Reissig. A més, les cançons de Beethoven són en la major i Schubert segueix l’exemple en la seva elecció de tonalitat; a Beethoven ambdues cançons són en 2/4 i el mateix amb Schubert; ambdues cançons de Beethoven utilitzen tresells de semicorxeres en els seus acompanyaments, i també ho fan els del seu contemporani més jove. Després d’estudiar aquestes cançons de Schubert, és curiós trobar les de Beethoven que van ser compostes primer. Hi ha una sensació similar de déjà-vu quan ens trobem amb una balada de Zumsteeg que ja ens sembla mig familiar a partir de l’ambientació de Schubert de la mateixa lletra. És com si el jove compositor hagués aplicat reverentment paper de calc a les obres d’un mestre establert, només per obtenir una còpia màgicament superior a l’original.
Der Zufriedene
Zwar schuf das Glück hienieden
Mich weder reich noch groß,
Allein ich bin zufrieden,
Wie mit dem schönsten Loos!
So ganz nach meinem Herzen
Ward mir ein Freund vergönnt;
Denn Küssen, Trinken Scherzen,
Ist auch sein Element.
Mit ihm wird froh und weise
Manch Fläschchen ausgeleert;
Denn auf der Lebensreise
Ist Wein das beste Pferd.
Wenn mir bey diesem Loose
Nun auch ein trüb’res fällt,
So denk’ ich: keine Rose
Blüht dornlos in der Welt.
El satisfet
Certament aquí, sobre la terra, la fortuna
no m’ha fet ni ric ni gran,
però jo estic satisfet
com si tingués la millor sort.
Així, ben a prop del meu cor,
un amic em fou concedit
per al qui besar, beure i plaguejar,
són també el seu element.
Amb ell, alegres però amb seny,
hem buidat moltes ampolles,
car en el viatge de la vida,
el vi és el millor cavall.
Si mai a la meva sort
s’escaigués una desgràcia,
pensaria aleshores: al món
cap rosa floreix sense espines.