Lieder per a qualsevol veu i piano
D 318
Schwangesang/El cant del cigne
Any 1815 – 19 octubre
Primera publicació 1895
En clau de la major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Ludwig Gotthard Theobul Kosegarten (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és una altra elegia a la tomba, aquesta vegada pronunciada en primera persona mentre el poeta es prepara per trobar la seva fi. Tot i que és cert que el poema de Kosegarten no es relaciona directament amb la guerra, la ment del compositor girava al voltant del tema del patriotisme i la mort noble en aquell moment, i no és difícil veure com va poder veure una analogia entre l’ànima que es prepara per fer el seu últim viatge i el soldat que es prepara per a la seva inevitable fi, com a Gebet während der Schlacht i Amphiaraos d’abans de 1815, i també Kriegers Ahnung del molt posterior Schwanengesang.
Schwangesang
Endlich stehn die Pforten offen,
Endlich winkt das kühle Grab,
Und nach langem Fürchten, Hoffen,
Neig’ ich mich die Nacht hinab.
Durchgewacht sind nun die Tage
Meines Lebens. Süße Ruh
Drückt nach ausgeweinter Klage
Mir die müden [Wimper]1 zu.
Auge schleuß dich. Strahl der Sonnen,
Wecke nicht den Schläfer mehr.
Seine Sanduhr ist verronnen;
Seiner Kräfte Sprudel leer.
Durchgerannt sind seine Schranken,
Durchgekämpfet ist sein Kampf.
Seht, der Erde Pfeiler wanken.
Seht, die Welt verwallt wie Dampf.
Dunkel wird mein Blick und trübe,
Taub das Ohr, und starr das Herz.
In ihm klopft nicht mehr die Liebe;
In ihm bebt nicht mehr der Schmerz.
Ausgeliebet, ausgelitten
Hab’ ich, und die Leidenschaft
Tobt nicht mehr, und abgeschnitten
Dorrt mein Reben, eis’t mein Saft.
Oeffne deine Schattenpforten,
Oeffne, Engel Tod sie nun.
Lange will ich, lange dorten
Bey dir in der Kammer ruhn.
Süß, geräuschlos, kühl und stille
Soll’s in deiner Kammer seyn.
O so eile, Trauter, hülle
In dein Schlafgewand mich ein.
Die mich gern und liebend schauten,
Mond und Sonne, lebet wohl!
Die mir süße Wehmuth thauten,
Früh- und Spatroth, lebet wohl!
Lebet wohl ihr grünen Felder,
Du mein Tausendschönchenthal!
Düstre, feyerliche Wälder,
Bäch’ und Hügel allzumal!
Die ihr zärtlich mich umschlanget,
Mit mir theiltet Weh und Wohl,
Mit mir kämpftet, mit mir ranget,
Lebet Freunde, lebet wohl!
Die du meinen Staub erschufest,
Und ihn heut in deinen Schooß,
Mutter Erde, wiederrufest,
Hüll’ ihn sanft und [störunglos]2.
Ewig wird die Nacht nicht dauern,
Ewig dieser Schlummer nicht.
Hinter jenen Gräberschauern
Dämmert unauslöschlich Licht.
Aber bis das Licht mir funkle,
Bis ein schön’rer Tag mir lacht,
Sink’ ich ruhig in die dunkle,
Stille, kühle Schlummernacht.
El cant del cigne
Finalment s’obren les portes,
Finalment, la fresca tomba fa una crida,
I després de molta por, esperança,
M’inclino a la nit.
Ara els dies es passen desperts
La meva vida. Dolç Repòs
Premeu després de cridar lament
A mi les parpelles cansades.
Els ulls es tanquen. raig de sol,
No despertis més el que dorm.
Se li ha esgotat el rellotge de sorra;
El flux de la seva energia és buit.
Les seves barreres s’han trencat,
La seva lluita s’ha acabat.
Heus aquí, els pilars de la terra tremolen.
Mira, el món s’evapora com el vapor.
La meva visió es torna fosca i ennuvolada,
Sord l’oïda, i rígid el cor.
L’amor ja no batega dins seu;
El dolor ja no tremola dins seu.
Estimat, patit
Tinc, i la passió
Ja no s’enfada, i tallat
Quan la meva vinya es marceix, la meva saba es congela.
Obre les teves portes d’ombra,
Obre ara, àngel de la mort.
Vull quedar-me allà molt de temps
Descansant amb tu a la cambra.
Dolç, silenciós, fresc i tranquil
Hauria d’estar a la teva habitació.
Afanya’t, estimat, tapa
Embolica’m amb la teva roba de dormir.
Qui em va mirar amb afecte i amor,
Lluna i sol, adéu!
que em va donar una dolça malenconia,
Adéu, a primera hora i a última hora del matí!
Adéu, camps verds,
Tu, la meva vall de margarides!
Boscos ombrívols i festius,
Rierols i turons al voltant!
Tu que m’has abraçat amb tendresa,
Amb mi compartim tristesa i alegria,
Va lluitar amb mi, va lluitar amb mi,
Adéu, amics!
Tu que has creat la meva pols,
I ell avui a la teva falda,
Mare Terra, recordeu,
Embolicar-lo suaument i [sense molestar].
La nit no durarà per sempre,
Aquest somni no durarà per sempre.
Darrere d’aquelles tombes
Alba una llum inextinguible.
Però fins que la llum brilla per a mi,
Fins que un dia més bonic em somriu,
M’enfonso en silenci en la foscor,
Nit de somni silenciosa i fresca.