Lieder per a qualsevol veu i piano
D 306
Skolie/Cançó de banquet
Any 1815
Primera publicació 1895
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Lustig (Divertit)
Llibretista.- Johann Ludwig Ferdinand von Deinhard-Deinhardstein (1794-1859)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Un “skolion” (originalment una paraula grega) és una cançó per beure on la copa es passa de bevedor a bevedor. Es tracta de música alegre i agradable en si bemoll major amb una línia vocal enèrgica. John Reed ha notat que les cançons de Schubert escrites en aquesta tonalitat tenen una certa energia i ímpetu rítmics. Skolie és una petita cançoneta que aconsegueix la seva energia vigoritzant a través de les semicorxeres de la mà esquerra, que s’agiten i es teixeixen de manera impressionant i suggereixen la vivacitat augmentada induïda pel consum d’alcohol. Tota aquesta miniatura recorda el Beethoven de Die Wut über den verlornen Groschen (“Ràbia per un cèntim perdut”), una peça per a piano que mostra una combinació similar del que Reed anomena “estil vernacular” en la seva melodia, i un sofisticat enginy pianístic en la seva representació de la commoció de la multitud.
Graham Johnson
Skolie
Laßt im Morgenstrahl des May’n
Uns der Blume Leben freun,
Eh’ ihr Duft entweichet!
Haucht er in den Busen Qual,
Glüht ein Dämon im Pokal,
Der sie leicht verscheuchet.
Schnell, wie uns die Freude küßt,
Winkt der Tod – und sie zerfließt;
Dürfen wir ihn scheuen?
Von den Mädchenlippen winkt
Lebens-Athem, wer ihn trinkt,
Lächelt seinem Dräuen.
Cançó de banquet
A la llum del matí de maig
gaudim de la flor de la vida
abans que la seva flaire s’esvaneixi!
Si en el pit hi alena l’aflicció,
a la copa hi crema un diable
que fàcilment la fa fugir.
Amb rapidesa, com el bes de la joia,
la mort ens fa senyals i s’enfuig,
li hem de tenir por?
Dels llavis de les donzelles aflora
un hàlit de vida, el qui se’l beu,
somriu davant les seves amenaces.