Lieder per a qualsevol veu i piano
D 302
Labetrank der Liebe/El beuratge reconfortant de l’amor
Any 1815 – 15 – octubre
Primera publicació 1895
En clau de fa major
Indicació de temps.- Zart (Delicat)
Llibretista.- Josef Ludwig Stoll (1778-1815)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
A la llista curta de les cançons més meravellosament belles que Schubert ha escrit mai, Labetrank der Liebe (Poció revitalitzant de l’amor, D. 302) ha d’estar a prop del primer lloc. I a la llista curta de les cançons que equilibren l’amor i la luxúria, Labetrank der Liebe també ha d’estar a prop del primer lloc. Que la cançó s’interpreti o s’enregistri tan rarament només és comprensible perquè una llista curta schubertiana s’estén a prop de 100 cançons. Però, tot i així, per als cantants que han interpretat Du bist der Ruh massa vegades, Labetrank der Liebe oferiria una alternativa encantadora.
Una cançó estròfica de dos versos sobre un text de Johann Stoll, Labetrank der Liebe, va ser composta el 15 d’octubre de 1815, el mateix dia que va compondre set cançons més, incloent-hi la sublim Die Sternenwelten i la seva altra meravellosa composició de Stoll, An die Geliebte. El poema de Stoll és de la varietat extravagantment romàntica, ple de declaracions d’amor etern, imatges de cors angelicals i frases com “petons xiuxiuejants, embriagats d’èxtasi”. Afortunadament, Schubert només tenia 18 anys en aquell moment i era capaç de fer aquesta xerrameca sense ruboritzar-se. De fet, va fer més que simplement posar-la en escena, la va consagrar en una música de bellesa i simplicitat transcendents. Amb l’acompanyament de piano reduït a un grapat d’acords i unes poques frases disperses, tot a la cançó descansa sobre la melodia vocal. I Schubert no decep. La melodia és d’alguna manera casta i sensual, espiritual i sexual, pura amb la passió de l’innocent; Una línia vocal flota suaument a través de regnes eteris prop de la part superior del registre del cantant, tocant suaument però amb un anhel infinit tots els cims i valls de l’amor i la luxúria.
James Leonard
Labetrank der Liebe
Wenn im Spiele leiser Töne
Meine kranke Seele schwebt,
Und der Wehmuth süße Thräne
Deinem warmen Blick entbebt:
Sink’ ich dir bey sanftem Wallen
Deines Busens sprachlos hin;
Engelmelodien schallen,
Und der Erde Schatten fliehn!
So in Eden hingesunken,
Lieb’ mit Liebe umgetauscht,
Küsse lispelnd, Wonnetrunken,
Wie von Seraphim umrauscht:
Reichst du mir im Engelbilde
Liebewarmen Labetrank,
Wenn im schnöden Staubgefilde
Schmachtend meine Seele sank.
El beuratge reconfortant de l’amor
Quan en el joc de tons suaus
sura la meva ànima malaltissa
i dolces llàgrimes de melangia
vessen del teu càlid esguard;
m’enfonso dins del blanenc plec
del teu pit sense dir cap paraula;
ressonen melodies angèliques
i les ombres de la terra s’enfugen!
Així, submergit en l’edèn,
amor bescanviat per amor,
xiuxiuejant besades, ebri de delit,
envoltat de remor de serafins:
sota la forma d’un àngel, tu em donares
un beuratge reconfortant, amb l’escalf de l’amor,
quan en l’erm infame i polsegós,
delint-se, la meva ànima s’esfondrà.