Lieder per a qualsevol veu i piano
D 298
Liane
Any 1815 octubre
Primera publicació 1895
En clau de do major
Indicació de temps.- Sehr langsam, zart (Molt lentament, suaument)
Llibretista.- Johann Mayrhofer (1787-1836)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Liane (D. 298), de l’octubre de 1815, va ser la segona de les 47 composicions de Schubert sobre poemes del seu futur amic íntim i company de pis, Johann Mayrhofer . És una cançó exquisidament elaborada i d’una profunda bellesa. Ambientada en do major ampli en un tempo “molt lent”, Liane està alhora brillantment composta i emocionalment extàtica, una pintura íntima de dos amants que esperen la seva cita. Al llarg dels seus quatre versos, la música de Schubert passa d’una extensa introducció al piano a un recitatiu, a un arioso, a una ària completa sobre sextuplets ondulants al piano i a un extens postludi al piano.
Liane és una de les grans cançons de Schubert de 1815.
James Leonard
Liane
»Hast du Lianen nicht [geseh’n]1?«
»Ich sah sie zu dem Teiche geh’n.«
Durch Busch und [Hecken]2 rennt er fort,
Und kommt [zu ihrem]3 Lieblingsort.
Die Linde spannt ihr grünes Netz,
Aus Rosen tönt des Bachs Geschwätz;
Die Blätter röthet Sonnengold,
Und Alles ist der Freude hold.
Liane fährt auf einem Kahn,
Vertraute Schwäne nebenan.
Sie spielt die Laute, singt ein Lied,
Wie Liebe in ihr selig blüht.
Das Schifflein schwanket, wie es will.
Sie senkt das Haupt, und denket still
[Nur]4 ihn – der im Gebüsche ist,
Sie bald in seine Arme schließt.
((1 Schubert: “gesehen”
2 Schubert (Alte Gesamtausgabe – AGA): “Hecke”
3 Schubert: “an ihren”
4 Schubert (AGA): “An”))
Liane
“Has vist la Liane?”
“Sí, l’he vist que anava a l’estany.”
Ell corre a través de matolls i bardisses
i arriba al seu lloc favorit.
El til·ler estén la seva xarxa verda,
la xerradissa del rierol ressona entre les roses;
l’or del sol enrogeix les fulles
i tot té l’encant de l’alegria.
Liane passa en una barca,
amb cignes confiats al seu costat.
Ella toca el llaüt, canta una cançó,
mentre un benaurat amor en ella floreix.
La barqueta es balanceja com vol,
ella acota el cap i pensa en silenci,
només en el que és als matolls
i que ben aviat l’abraçarà.