Lieder per a qualsevol veu i piano
D 293
Shilric und Vinvela/Shilric i Vinvela
Any 1815 – 20 – 9 primera versió
Primera publicació 1895 (Primera versió)
1830 (Segona versió)
En clau de si bemoll major (La major ambdues versions)
Indicació de temps.- 1 cançó (2 versions):
10 seccions (1ª versió)
12 seccions (2ª versió)
Llibretista.- James Macpherson (“Ossian”, 1736-1796),
Edmund von Harold (1737-1808) Traducció a l’Alemany
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
De la mateixa manera que el crític literari expert s’acosta a la poesia del bard celta Ossian amb una recel cautelosa, sabent que Ossian era un engany literari perpetrat per un mestre d’escola escocès del segle XVIII, també el crític musical expert s’acosta a les balades d’ Ossian de Schubert amb una vacil·lació cautelosa. Si bé moltes d’elles contenen molta música bonica, cap està exempta de defectes dramàtics i estructurals, i totes contenen passatges que es troben entre els menys interessants de Schubert . I part de la música és francament horrible.
Shilrik und Vinvela (Shilrik i Vinvela, D. 293) del 20 de setembre de 1815, explica la tediosa història del guerrer Shilrik i la seva companya Vinvela. Es podria dir que és la millor composició d’Ossian de Schubert , ja que conté la música més bona i la menys dolenta. Els cinc versos de la balada alternen entre els dos personatges i, per tant, són cantats alternativament per soprano i baríton amb acompanyament de piano. Cada vers està adaptat a una música diferent, i la millor música es dóna a Vinvela al primer, tercer i cinquè versos. Després d’una obertura ponderosa que té una semblança sorprenent amb God Save the King!, el primer vers es converteix en una bonica ària seguida d’un recitatiu sensible per a Vinvela. El segon vers comença com un recitatiu per a Shilrik i es converteix en una cançó dolça però insípida. El tercer vers conté la que pot ser la millor música de l’obra, una ària plena d’anhel trist en sol menor per a Vinvela que representa Schubert en el seu moment més inspirat. La quarta estrofa, però, comença en un fa menor amb un soroll de tub quan Shilrik torna a la batalla, però afortunadament acaba amb el seu commovedor comiat a Vinvela. La cinquena i última estrofa en brillant la major sembla estranyament alegre per a una dona que acaba de perdre la seva parella a la guerra, però la música de Schubert és un final eficaç per a una de les seves millors balades.
James Leonard
Shilric und Vinvela
Vinvela:
Mein Geliebter ist ein Sohn des Hügels;
er verfolgt die fliehenden Hirsche;
seine grauen Doggen schnauben um ihn;
die Senn seines Bogens schwirrt in dem Wind.
Ruhst du bey der Quelle des Felsen,
oder beym Rauschen des Bergstroms?
Der Schilf neigt sich im Wind,
der Nebel fliegt über den Hügel;
ich will mich ungesehn ihm nahn;
ich will ihn betrachten vom Felsen herab.
Ich sah dich zuerst liebreich
bei der veralteten Eiche von Branno;
schlank kehrtest du vom Jagen zurück,
unter allen deinen Freunden der schönste.
Shilric:
Was ists für eine Stimme, die ich höre?
Sie gleicht dem Hauche des Sommers!
Ich sitz nicht beim neigenden Schilfe;
ich hör nicht die Quelle des Felsen.
Ferne, ferne Vinvela,
geh ich zu den Kriegen von Fingal:
Meine Doggen begleiten mich nicht;
ich trete nicht mehr auf den Hügel.
Ich seh dich nicht mehr von der Höhe,
zierlich schreitend beym Strome der Fläche;
schimmernd, wie der Bogen des Himmels;
wie der Mond auf der westlichen Welle.
Vinvela:
So bist du gegangen, o Shilric!
ich bin allein auf dem Hügel!
man sieht die Hirsche am Rande des Gipfels,
sie grasen furchtlos hinweg;
sie fürchten die Winde nicht mehr;
nicht mehr den brausenden Baum.
Der Jäger ist weit in der Ferne;
er ist im Felde der Gräber.
Ihr Fremden! ihr Söhne der Wellen!
schont meines liebreichen Shilric!
Shilric:
Wenn ich im Felde muß fallen,
heb hoch, o Vinvela, mein Grab.
Graue Steine, und ein Hügel von Erde;
sollen mich, bey der Nachwelt bezeichnen.
Wenn der Jäger bey dem Haufen wird sitzen,
wenn er zu Mittag seine Speise geneußt,
wird er sagen: »Ein Krieger ruht hier,«
und mein Ruhm soll leben in seinem Lob.
Erinnere dich meiner, Vinvela,
wenn ich auf der Erde erlieg!
Vinvela:
Ja! ich werd mich deiner erinnern;
ach! mein Shilric wird fallen!
Mein Geliebter! was soll ich thun,
wenn du auf ewig vergiengst?
Ich werd diese Hügel am Mittag durchstreichen:
die schweigende Heyde durchgehn.
Dort werd ich den Platz deiner Ruh,
wenn du von der Jagd zurückkehrtest, beschaun.
Ach! mein Shilric wird fallen;
aber ich werd meines Shilrics gedenken.
Shilric i Vinvela
Vinvela:
El meu estimat és un fill del tossal;
ell persegueix els cérvols fugitius;
els seus gossos grisos esbufeguen al seu voltant;
la corda del seu arc brunzeix en el vent.
Reposes a la font del rocam,
o al mormol del torrent de la muntanya?
El canyís es vincla en el vent,
la boira sura damunt el tossal;
Vull apropar-me a ell sense que em vegi;
el vull esguardar des de dalt de la roca.
De primer et vaig veure encisador
prop del vell roure de Branno;
airós, tornaves de la cacera,
el més bell de tots els teus amics.
Shilric:
Quina és aquesta veu que sento?
Sembla l’hàlit de l’estiu!
No sec prop del canyís que es vincla;
no sento la font del rocam.
Lluny, lluny oh Vinvela,
me’n vaig a les guerres de Fingal:
els meus gossos no m’acompanyen;
no poso els peus damunt el tossal.
Ja no et veig des del cim,
caminant gràcilment prop del riu de la plana;
resplendent com la volta del cel;
com la lluna damunt les ones de ponent.
Vinvela:
Així tu has marxat, oh Shilric!
Estic sola al tossal!
Es veuen els cérvols al marge del cim,
pasturen sense por allà dalt;
ja no temen els vents;
ni els arbres que bramulen.
El caçador és distant a la llunyania;
és al camp de les tombes.
Forasters! Fills de les ones!
Respecteu el meu estimat Shilric!
Shilric:
Si haig de caure en el camp,
basteix, oh Vinvela, la meva tomba.
Pedres grises i un munt de terra;
m’assenyalaran per la posteritat.
Quan el caçador seurà al munt,
quan a migdia assaborirà el seu menjar,
dirà: “Aquí reposa un guerrer,”
i el meu renom reviurà en la seva lloança.
Recorda’t de mi, Vinvela,
quan sucumbeixi a la terra!
Vinvela:
Sí, et recordaré;
ai! el meu Shilric morirà!
Estimat meu! Què faré,
quan hagis marxat per sempre?
A migdia passaré damunt aquests tossals:
travessaré l’ermàs silenciós.
Allà contemplaré el lloc del teu repòs,
quan tornaves de la cacera.
Ai! el meu Shilric morirà;
però jo recordaré el meu Shilric.