FRANZ PETER SCHUBERT D 371- anterioment 292

 D 371 Anteriorment 292

Klage/Plany


Any 1816 gener
Primera publicació 1872
En clau de si menor (ambdues versions)
Indicació de temps.- Langsam (Lent)
Llibretista.- Poeta desconegut, antigament atribuït a Ludwig Christoph Heinrich Hölty (1748-1776)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Aquesta cançó descuidada i gairebé totalment desconeguda té diversos trets distintius del gran Schubert; comença amb el ritme dactílic tan estimat pel compositor i té una profunditat de sentiment força desproporcionada amb la seva modesta forma estròfica. En assignar-li la tonalitat de si menor, el compositor mostra la importància que tenia per a ell. En les vint-i-una cançons que Schubert va escriure en aquesta tonalitat, gairebé no n’hi ha cap que no sigui de la màxima importància; Suleika i Mignon, el noi moliner i el viatger d’hivern expressen els seus sentiments més forts en la tonalitat que Schubert va triar per a la Simfonia “Inacabada”. Aquest és un dels primers usos d’aquesta tonalitat especial.

Klage

Trauer umfließt mein Leben,
Hoffnungslos mein Streben,
Stets in Gluth und Beben
Schleicht mir hin das Leben.
O! nimmer trag ich’s länger.

Leiden und Schmerzen wühlen
Mir in den Gefühlen,
Keine Lüfte kühlen
Banger Ahndung Fühlen.
O! nimmer trag ich’s länger!

Nur ferner Tod kann heilen
Solcher Schmerzen Weilen,
Wo sich die Pforten theilen,
Werd’ ich wieder heilen.
O! nimmer trag ich’s länger.

Plany

L’aflicció envolta la meva vida,
sense esperança els meus afanys,
sempre en l’enardiment i el trontoll,
la vida s’esmuny de mi.
Oh, no ho puc suportar més!

Penes i dolors furguen
als meus sentiments,
cap oreig refresca
el meu neguitós pressentiment.
Oh, no ho puc suportar més!

Tan sols la mort llunyana pot guarir
aquests moments de dolor,
allà on s’obrin les portes,
seré de nou guarit.
Oh, no ho puc suportar més!

Si Schubert no va aconseguir sobresortir en el gènere dramàtic, sí que ho va fer al lied. Una sola dada dóna constància del seu absolut domini en aquesta forma: només durant els anys 1815 i 1816 va arribar a compondre més de cent cinquanta lieder, sense que se’n pugui dir que la quantitat vagi en detriment de la qualitat.