Lieder per a qualsevol veu i piano
D 285
Furcht der Geliebten/Cidli, tu plores i jo dormitejo segur
Any 1815
Primera publicació 1885
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Suau
Llibretista.- Friedrich Gottlieb Klopstock (1724-1803)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Tot i que la posteritat coneix Friedrich Klopstock millor com l’autor de Der Messias, un poema religiós massiu sobre Jesús i el significat de la salvació, o com l’autor de l’Oda de la Resurrecció que culmina la Segona Simfonia de Mahler , també va ser un home de carn i ossos que va estimar i perdre una dona de carn i ossos. La Cidli del títol d’aquest poema era el nom poètic que Klopstock donava a la seva estimada Margarethe Moller i, com deixa clar aquest poema, ella tenia por que la seva vida fos curta. La veu tranquil·litzadora del poema podria venir d’un Klopstock distant però encara viu o, tal és l’ambigüitat del segon vers, d’un Klopstock mort a la seva tomba. En una ironia tràgica, no va ser Klopstock sinó Cidli qui havia de morir jove.
La versió de Schubert de Furcht der Geliebten (An Cidli) (Les pors de l’estimat [A Cidli]) (D. 285) del 12 de setembre de 1815 és una meravellosa fusió d’estils i emocions. La melodia vocal de la cançó és sensual i amorosa, però l’acompanyament al piano és gairebé com un himne en la seva progressió coral. Tot i això, aquests dos elements aparentment contradictoris encaixen sense esforç. I aquests dos estils musicals diferents reflecteixen el contingut emocional de la música: com la veu de Klopstock , la melodia sensual reconforta Cidli mentre que, com els indicis de la mortalitat a la segona estrofa, les progressions harmòniques semblants a un himne parlen, per dir-ho d’alguna manera, de coses eternes de l’altra banda de la tomba.
James Leonard
Furcht der Geliebten
Cidli, du weinest, und ich schlummre sicher,
Wo im Sande der Weg verzogen fortschleicht;
Auch wenn stille Nacht ihn umschattend decket,
Schlummr’ ich ihn sicher.
Wo er sich endet, wo ein Strom das Meer wird,
Gleit’ ich über den Strom, der sanfter aufschwillt;
Denn, der mich begleitet, der Gott gebots ihm!
Weine nicht, Cidli.
Cidli, tu plores i jo dormitejo segur
Cidli, tu plores i jo dormitejo segur
allà on, desfigurat, el camí s’esmuny en la sorra;
encara que la silenciosa nit el cobreixi d’ombres,
jo dormitejo segur.
Allà on acaba, on el riu esdevé mar,
llisco damunt el corrent que creix suaument;
car, aquell que m’acompanya, Déu, així ho ha ordenat.
No ploris, Cidli!
* Margareta “Meta” Klopstock (1728–1758), esposa del poeta, va morir juntament amb el seu fill poc després del part. Klopstock immortalitza el seu amor i el seu dolor a través del personatge “Cidli”
Wikipedia
arsfemina.de
En el Canto 15 de Der Messias, “Cidli” és la fidel i estimada esposa de Gedor: un nom poètic que ve a ser la versió abreujada o familiar del seu nom real, Meta