FRANZ PETER SCHUBERT D 284

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 284

Lied/Cançó 


Any 1815
Primera publicació 1895
En clau de sol major
Indicació de temps.- Zart (Delicat)
Llibretista.- Friedrich Schiller (1759-1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Aquesta cançó és típica dels tresors amagats dins del repertori de Schubert. És senzilla i està en l’estil Singspie!, però amb una interpretació comprensiva és absolutament encantadora i sembla inevitable, com tota música senzilla de gran qualitat. Només donem dos versos del poema aquí (probablement no de Schiller, però atribuïts a ell), però els petons ardents del primer vers i els coloms arrullants del segon es graven en el record i volen de la pàgina quan es representen amb un cant elegant.

Lied

Es ist so angenehm, so süß,
Um einen lieben Mann zu spielen,
Entzückend, wie im Paradies,
Des Mannes Feuerkuß zu fühlen.

Jetzt weiß ich, was mein Taubenpaar,
Mit seinem sanften Girren sagte,
Und was der Nachtigallen Schaar,
So zärtlich sich in Liedern klagte;

Jetzt weiß ich, was mein volles Herz,
In ewiglangen Nächten engte;
Jetzt weiß ich, welcher süße Schmerz,
Oft seufzend meinen Busen drängte;

Warum kein Blümchen mir gefiel,
Warum der Mai mir nimmer lachte,
Warum der Vögel Liederspiel
Mich nimmermehr zur Freude fachte:

Mir trauerte die ganze Welt,
Ich kannte nicht die schönsten Triebe.
Nun hab’ ich, was mir längst gefehlt,
Beneide mich, Natur – ich liebe!

Cançó

És tan agradable, tan dolç,
d’esplaiar-se amb un home estimat,
encisador, com el paradís,
de sentir els besos ardents d’aquest home.

Ara puc saber el que el meu parell de coloms
deien amb el seu melós parrupeig,
i de què l’estol de rossinyols es planyien
tan tendrament amb llurs cants;

ara puc saber el que el meu cor sencer
en nits sense fi encongia,
ara puc saber quina dolça pena
sovint oprimia sospirant el meu pit;

per què cap floreta m’agradava,
per què el mes de maig ja no em somreia,
per què el so del cant dels ocells
ja no em suscitava cap gaudi:

el món sencer era trist per a mi,
no coneixia els més bells instints.
Ara tinc el que feia molt temps que em mancava,
enveja’m, natura, estic enamorada!

La societat vienesa mai no li va donar cap importància a Franz Schubert , mort als 31 anys, el 1828, pobre, tot just conegut i, no obstant, considerat avui com un els compositors més notables de tots els temps.