Lieder per a qualsevol veu i piano
D 272
An die Sonne/Al sol
Any 1815
Primera publicació 1872
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Mit majestät (Amb majestuositat)
Llibretista.- Christoph August Tiedge (1752-1842)
Llenguatge.- Alemany
Període Romàntic
Per a veu i piano
Dels seus predecessors, hom té la sensació que Schubert va honorar Mozart per sobre de tots els altres. Les seves primeres cançons estan impregnades de ressons mozartians : melodies vocals elegants tocades de cromatisme, acompanyaments de piano deliciosament encantadors i un to que es podria qualificar de cortesà si no fos tan natural. La versió de Schubert de l’agost de 1815 d’An die Sonne (Al fill) (D. 272) de Christoph Tiedge és un exemple perfecte de la influència de Mozart en Schubert . Des de les fanfàrries inicials en mi bemoll fins a la noble melodia de soprano que cavalca amb gràcia per sobre de l’elevat acompanyament de piano, la versió de Schubert recorda clarament Mozart a la seva manera tardana de Die Zauberflöte. Tot i que no és de cap manera una cançó derivada, An die Sonne és clarament un Schubert inferior .
James Leonard
An die Sonne
Königliche Morgensonne,
Sei gegrüßt in deiner Wonne,
Hoch gegrüßt in deiner Pracht!
Golden fließt schon um die Hügel
Dein Gewand; und das Geflügel
Eines jeden Waldes watch.
Alles fühlet deinen Segen;
Fluren singen dir entgegen,
Alles wird Zusammenklang:
Und du hörest gern die Chöre
Froher Wälder, o so höre,
Hör’ auch meinen Lobgesang.
Hohe Göttin, ich empfange
Mit frohlockendem Gesange
Hier in meiner Stille dich!
Deine erste Lockerrose
Strahlte warm ins Liebgekose
Meine Träum´ und weckte mich.
Mit bestrahltem Angesichte
Steh ich da in deinem Lichte;
Allerwärmelnd lächelst du,
Wie die Gottheit, deine Klarheit
Hier dem Wahn und dort der Wahrheit,
Duldender als Menschen, zu.
Du erheiterst mit der Fülle
Deiner Gottheit meine Stille,
Wie den Pomp des Fürstensaals.
Sei gesungen! Hochgesungen!
Hochgepriesen von den Zungen
Jedes Hügels, jedes Tals.
Al sol
Sol reial del matí,
Salutacions a tu en la teva felicitat,
Una salutació especial en el teu esplendor!
Ja flueix d’or, al voltant del turó
Vine les teves vestidures, i les criatures alades
De cada bosc es desperten.
Tot sent la teva benedicció;
Els prats et canten,
Tot es fa harmonia:
I com que gaudeixes escoltant els cors
Dels boscos feliços, de la mateixa manera escolta,
Escolta també el meu cant de lloança.
Exaltada deessa, et done la benvinguda,
Amb un cant de delit
Aquí, en la meva quietud, et done la benvinguda!
El primer rosa que vas deixar anar
Va lluir calorosament en les paraules d’amor
Al meu somni i em va despertar.
Amb la cara il·luminada
Em poso allà a la teva llum;
Escalfant-ho tot, somriu
Com la divinitat, la teva claredat somrient a
La bogeria aquí i la veritat allà,
Somrient-hi, més tolerant que els humans.
T’il·lumines, amb la plenitud
De la teva divinitat, la meva quietud,
Com l’exhibició a les habitacions principesques.
Que es canti! Cantat en veu alta!
Molt lloat per les llengües
De cada turó, cada vall.