Lieder per a qualsevol veu i piano
D 271
Der Weiberfreund/El faldiller
Any 1815
Primera publicació 1895
En clau de la major
Indicació de temps.- Scherzhaft (En broma)
Llibretista.- Abraham Cowley (Anglès) (1618-1667) Traduït a l’alemany per Joseph Franz Ratschky (1757-1810)
Llenguatge Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta és la menys coneguda de totes les cançons amb textos de poetes britànics. En companyia de les grans cançons de Scott, la cançó Der blinde Knabe de Colley Cibber i les tres famoses composicions de Shakespeare, no té gaire importància, però en paraules de John Reed és “una mica… però ben elaborada”. La influència predominant, com a Der Traum, és Papageno. Fins i tot la forma de la melodia aquí recorda el seu “Der Vogelfänger bin ich ja” de Die Zauberflöte. No és difícil veure per què mai ha tingut èxit com a tema de recital, ja que la seva tessitura la fa molt difícil de cantar. Va ser escrita en un dia excepcional, el 25 d’agost, i també va veure la composició de dos quartets vocals amb piano, un trio, una composició de Baumberg, Tiedge i Matthisson, i dues cançons amb textos anònims, incloent-hi Lilla an die Morgenröte. Sembla que la psique del compositor (la seva influència guia en la seva elecció de textos) mantenia un equilibri inconscient entre els poemes que situaven l’amor en un pedestal romàntic i aquells (com aquest, durant els calorosos dies d’estiu de 1815) que es concentren en assumptes urgents.
Graham Johnson
Der Weiberfreund
Noch fand von Evens Töchterschaaren
Ich keine, die mir nicht gefiel:
Von funfzehn bis zu funfzig Jahren
Ist jede meiner Wünsche Ziel.
Durch Farb’ und Form, durch Witz und Güte,
Durch alles fühl’ ich mich entzückt:
Ein Ebenbild der Aphrodite
Ist jede, die mein Aug’ erblickt.
Selbst die vermag mein Herz zu angeln,
Bei der man jeden Reiz vermißt:
Mag immerhin ihr alles mangeln,
Wenn’s nur ein weiblich Wesen ist!
El faldiller
Entre l’estol de les filles d’Eva
Encara no n’he trobat cap que no m’agradi:
De quinze a cinquanta anys
Totes són objecte del meu desig.
Per el color i la forma, per la gràcia i la bondat,
Per tot això em sento encisat:
Un fidel retrat d’Afrodita
És cada dona que miren els meus ulls.
Àdhuc la que és capaç d’atrapar el meu cor,
I en la que qualsevol encant es troba a faltar:
No m’importa que tot li manqui
Amb la condició que sigui un ésser femení!