Lieder per a qualsevol veu i piano
D 266
Morgenlied/Cançó del matí
Any 1815
Primera publicació 1895
En clau de fa major
Indicació de temps.- Lieblich (Preciós)
Llibretista.- Friedrich Leopold zu Stolberg-Stolberg (1750-1819)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Morgenlied és una de les nombroses cançons de Schubert que saluden l’arribada de l’alba (Cora an die Sonne n’és una altra). També hi ha diverses cançons sobre postes de sol, i la posta de sol provoca música de molta més majestuositat i cerimònia, arribant a la seva apoteosi potser en la composició de Mayrhofer Freiwilliges Versinken. En contrast amb això, la imatgeria del nou dia està vinculada a la innocència del nounat, la pissarra nova de la infància. No és sorprenent que alguna cosa tan elemental i no forçada com una sortida del sol provoqui música d’una naturalitat tan fluida del compositor. La tonalitat és fa major, que és la tonalitat pastoral per excel·lència, i els ressons mozartians (no potser dels concerts o òperes per a piano de gran abast, sinó dels Lieder o música de vent menys coneguts) afegeixen a la impressió d’una cançó en un marc elegant del segle XVIII. A la introducció, una agradable petita figuració de piano en doble descens va seguida d’un elegant triplet i l’harmonització de la melodia en dècimes eufòniques entre les mans. Una característica inusual és la durada de sis compassos de la introducció. Durant els dos primers versos del poema, el piano dobla la veu de manera molt semblant a l’estil antic dels compositors de Lieder anteriors, però a “der durch des Schlafes Hülle bricht” els dos versos divergeixen en un bonic contrapunt. Els dos últims versos del poema es repeteixen i la veu toca un la agut a “der durch des Schlafes Hülle bricht” com si trenqués el vel de la son en sortir dels límits del pentagrama. Aquesta cançó va ser òbviament concebuda des del principi per la frescor i la puresa de la veu de soprano. Esperem que el postludi acabi un compàs abans del que ho fa; el final asimètric de cinc compassos de Schubert afegeix un toc de poc convencionalisme a una cançó que podria haver estat escrita pels seus avantpassats si no fos per moments com aquests.
Graham Johnson
Morgenlied
Willkommen, rothes Morgenlicht!
Es grüßet dich mein Geist,
Der durch des Schlafes Hülle bricht,
Und seinen Schöpfer preis’t.
Willkommen, goldner Morgenstrahl,
Der schon den Berg begrüßt,
Und bald im stillen Quellenthal
Die kleine Blume küßt!
O Sonne, sei mir Gottes Bild,
Der täglich dich erneut,
Der immer hehr, und immer mild,
Die ganze Welt erfreut.
Und dann zur Tagesarbeit, frisch,
Sein Segen leuchtet hell!
Der Herr bereitet unsern Tisch.
Uns quillt der Freude Quell!
Cançó del matí
Benvinguda, llum rogenca del matí!
El meu esperit et saluda,
Tot sortint de l’embolcall del somni
I lloant el seu Creador.
Benvingut, raig daurat del matí,
Que saluda ja la muntanya
I que aviat, a la vall de les fonts, besarà les petites flors!
Oh sol, sigues per a mi la imatge de Déu que cada dia ens renova,
Que sempre sublim i sempre benigne, alegra el món sencer.
I llavors, per al treball del dia, renovellats,
Que la teva benedicció ens il·lumini!
El Senyor para la nostra taula.
Per a nosaltres brolla la font de la joia!