FRANZ PETER SCHUBERT D 237

Lieder per a qualsevol veu i piano.

D 237

Abends unter der Lind/Capvespre sota el til·ler


Any 1815 ambdues versions
En clau de fa major ambdues versions
Indicació de temps.- 1 cançó (2 versions):
Langsam (ambdues versions)
Llibretista.- Ludwig Gotthard Theobul Kosegarten (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Abends unter der Linde

Woher, o namenloses Sehnen,
Das den beklemmten Busen preßt?
Woher, ihr bittersüßen Thränen,
Die ihr das Auge dämmernd näßt?
O Abendroth, o Mondenblitz,
Flimmt blasser um den Lindensitz!

Es säuselt in dem Laub der Linde;
Es flistert im Akazienstrauch.
Mir schmeichelt süß, mir schmeichelt linde
Des grauen Abends lauer Hauch.
Es spricht um mich, wie Geistergruß;
Es weht mich an, wie Engelkuß.

Es glänzt, es glänzt im Nachtgefilde,
Der Linde graue Scheitel bebt –
Verklärte himmlische Gebilde,
Seyd ihr es, die ihr mich umschwebt?
Ich fühle eures Athems Kuß,
O Julie! o Emilius!

Bleibt Sel’ge, bleibt in eurem Eden!
Des Lebens Hauch bläst schwer und schwül
Durch stumme leichenvolle Öden.
Elysium ist mild und kühl.
Elysium ist wonnevoll –
Fahrt wohl, ihr Trauten! fahret wohl!

Capvespre sota el til·ler

D’on véns, oh anhel sense nom,
que prems el meu cor angoixat?
D’on veniu, vosaltres, llàgrimes dolces i amargues
que, ofuscant-los, humitegeu els meus ulls?
Oh rojor del capvespre, oh raig de lluna,
llampurnegeu més somorts a l’entorn del siti del til•ler!

El fullam del til·ler xiuxiueja;
el matossar d’acàcies remoreja.
M’acarona dolçament, m’acarona suaument
l’hàlit tebi del capvespre gris.
Em parlen veus d’esperits tot al voltant,
alenen al meu envers, com besades d’àngels.

Els camps resplendeixen en la nit,
la capçada gris del ti·ler tremola –
formes transfigurades, celestials,
sou vosaltres que sureu a l’entorn?
Sento el vostre alè com un bes,
oh Julie! oh Emilius!

Resteu benaurats, resteu en el vostre edèn!
L’hàlit de la vida alena feixuc i sufocant
a través del silent ermàs dels morts.
L’Elisi és plàcid i fresquívol.
L’Elisi és ple de delícies –
Adéu-siau, estimats, adéu!

Franz Schubert és considerat l’últim dels compositors clàssics i un dels primers romàntics. La música de Schubert destaca per la seva melodia i harmonia.