FRANZ PETER SCHUBERT D 232

Partsong per a cor mixt i piano

D 232 Op. posth. 112 Nº 3

Hymne an den Unendlichen/Himne a l’Infinit


Any 1815
En clau de do menor
Indicació de temps.- Mit Majestät, sehr langsam (Amb Majestat, molt lentament)
Llibretista.- Friedrich von Schiller (1759–1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a cor d’homes (TTBB) i piano
Període Romàntic

Hymne an den Unendlichen

Zwischen Himmel und Erd’, hoch in der Lüfte Meer,
In der Wiege des Sturms trägt mich ein Zakenfels,
Wolken thürmen
Unter mir sich zu Stürmen,
Schwindelnd gaukelt der Blick umher
Und ich denke dich, Ewiger.

Deinen schauernden Pomp borge dem Endlichen,
Ungeheure Natur! Du der Unendlichkeit
Riesentochter!
Sey mir Spiegel Jehovahs!
Seinen Gott dem vernünftigen Wurm
Orgle prächtig, Gewittersturm!

Horch! er orgelt – Den Fels wie er herunterdrönt!
Brüllend spricht der Orkan Zebaoths Nahmen aus.
Hingeschrieben
Mit dem Griffel des Blitzes:
Kreaturen, erkennt ihr mich?
Schone, Herr! wir erkennen dich.

Himne a l’Infinit

Entre cel i terra, a dalt, en el mar dels vents,
en el bressol de les tempestes, em sosté una roca dentada,
al meu dessota els núvols
es congrien en tempestes,
ple de vertigen, l’esguard voleteja a l’entorn
i jo penso en tu, l’Etern.

La teva terrible pompositat manlleva el que és finit,
natura immensa! Tu, gegantina filla
de l’Infinit!
Sigues per a mi el mirall de Jehovà!
Al seu Déu, al verm assenyat,
bramula superba, tempestat!

Escolta com bramula! – Com retruny cap avall del rocam!
Bruelant, l’huracà enuncia el nom de Zeboat.
Gravat
amb l’estil del llamp:
“Criatures, em reconeixeu?”
Pietat Senyor! Et reconeixem.

Pel que fa a les acusacions sobre Schober, Steblin les interpreta a través de les afirmacions de Josef Kenner qui ho considerava com un faldiller, algú feble, que es deixava arrossegar per la sensualitat i molt donat a l’excés. Excessos i gresques en què Schubert s’hauria vist embolicat i que haurien provocat que no fos productiu. Finalment, encara que reconeix que les al·lusions a la caça solien fer referència a persecucions sexuals, es recolza també al diari de Cellini per argumentar que la sífilis se l’hauria contagiat una dona, i que un dels seus remeis era menjar paons joves, justificant així les afirmacions de Bauernfeld sobre Schubert.