FRANZ PETER SCHUBERT D 233

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 233  Op 118 Nº1

Geist der Liebe/L’esperit de l’amor


Any 1815 – 15 juliol
Primera publicació 1829
En clau de mi major
Indicació de temps.- Mit Kraft (Amb energia)
Llibretista.- Ludwig Gotthard Kosegarten o Theobul (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Geist der Liebe

Wer bist du, Geist der Liebe,
Der durch das Weltall webt?
Den Schooß der Erde schwängert
Und den Atom belebt?
Der Elemente bindet,
Der Weltenkugeln ballt,
Aus Engelharfen jubelt,
Und aus dem Säugling lallt?

Wer bist du, Kraft der Kräfte,
Die Greisesaugen hellt?
Der Jünglingswangen röthet,
Und Mädchenbusen schwellt?
Der Liebe beut und fodert,
Um Liebe ringt und wirbt,
Und Messiaden dichtet,
Und Brutustode stirbt?

Bist du nicht Odem Gottes,
Unsträflich, wie sein Licht,
Und stark, wie seine Rechte,
Die Welten baut und bricht?
Bist unsers Kreuzzugs Fahne,
Entflammst mit heil’ger Scham
Den Feigen und den Matten
Ein wehend Oriflam.

Nur der ist gut und edel,
Dem du den Bogen spannst.
Nur der ist groß und göttlich,
Den du zum Mann ermannst.
Sein Werk ist Pyramide,
Sein Wort ist Machtgebot.
Ein Spott ist ihm die Hölle.
Ein Hohn ist ihm der Tod.

L’esperit de l’amor

Qui ets, esperit d’amor,
Qui teixeix per l’espai?
Embaràs el ventre de la terra
I anima l’àtom?
Que uneix elements
Qui fa boles mundials,
Les arpes dels àngels s’alegren,
I els insults del nadó?

Qui ets tu, poder de forces,
Els ulls del vell s’il·luminen?
Les galtes del jove s’enrollen,
I els pits de les nenes s’inflen?
Qui beneficia i anima l’amor,
Lluites i patiments per l’amor,
I els messies escriuen poesia,
I Brutustode mor?

No sou l’alè de Déu,
Sense culpa, com la seva llum,
i fort, com la seva mà dreta,
Els mons es construeixen i es trenquen?
Ets la nostra bandera de croada,
Cremes de santa vergonya
Les figues i les estores
Un Oriflam que agita.

Només ell és bo i noble,
A qui li treus l’arc.
Només ell és gran i diví,
A qui fas un home.
La seva obra és piràmide,
La seva paraula és un manament de poder.
Una burla és un infern per a ell.
La mort és una burla per a ell.

La veritat és que cap dels seus biògrafs no ha aconseguit encara donar una imatge realment completa de l’home després del compositor, de quines eren les seves inquietuds o què ho inspirava en compondre. La seva història, igual que la seva simfonia, segueixen avui inacabades.