Lieder per a qualsevol veu i piano
D 231 op 172 Nº4
Das Sehnen/L’anhel
;
Any 1815 – 8 juliol
Primera publicació 1866
En clau de la menor
Indicació de temps.- Etwas geschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Ludwig Gotthard Kosegarten o Theobul (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Das Sehnen
Wehmuth, die mich hüllt,
Welche Gottheit stillt
Mein unendlich Sehnen?
Die ihr meine Wimper näßt,
Namenlosen Gram entpreßt,
Fliesset, fliesset Thränen!
Mond, der lieb und traut
In mein Fenster schaut,
Sage, was mir fehle?
Sterne, die ihr droben blinkt,
Holden Gruß mir freundlich winkt,
Nennt mir, was mich quäle.
In die Ferne strebt!
Wie auf Flügeln schwebt
Mein erhöhtes Wesen.
Fremder Zug, geheime Kraft,
Namenlose Leidenschaft,
Laß, ach laß genesen!
L’anhel
La melangia m’embolcalla,
Quina divinitat pot apaivagar
El meu anhel sense límits?
Humiteja les meves parpelles,
M’oprimeix amb un rosec indicible,
Oh llàgrimes, vesseu, vesseu!
Lluna, que amorosa i tendrament
Esguardes a la meva finestra,
Digues, què és el que em manca?
Estrelles que brilleu allà dalt
I amicalment em saludeu amb encís,
Feu-me saber el que em turmenta.
Maldant en la llunyania,
Com damunt ales flotant,
Es troba el meu enaltit ésser.
Impuls aliè, poder secret,
Passió sense nom,
Deixeu-me, ai, deixeu-me guarir!