Lieder per a qualsevol veu i piano
D 230 op 165 Nº4
Die Tauschung/L’engany
Any 1815-7 juliol
Primera publicació 1855
En clau de mi major
Indicació de temps.- Sanft (Suau)
Llibretista.- Ludwig Gotthard Kosegarten o Theobul (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die Tauschung
Im Erlenbusch, im Tannenhayn,
Im Sonn- und Mond- und Sternenschein
Umlächelt mich ein Bildniß.
Vor seinem Lächeln klärt sich schnell
Die Dämmerung in Himmelhell,
In Paradies die Wildniß.
Es säuselt in der Abendluft,
Es dämmert in dem Morgenduft,
Es tanzet auf der Aue,
Es flötet in der Wachtel Schlag,
Und spiegelt sich im klaren Bach,
Und badet sich im Thaue.
Es naht in holder Traulichkeit
Sich mir in tiefster Dunkelheit
So schüchtern und so leise.
Es lullt mich wohl in sanfte Ruh,
Und haucht im Schlaf mir Träume zu
Von wundersüsser Weise.
Ich öffn’ ihm sehnend meinen Arm,
Und streb’ es traut und liebewarm
An meine Brust zu drücken.
Ich hasch’ und hasche leere Luft,
Und nichtig, wie ein Nebelduft,
Entwallt es meinen Blicken.
Wer bist du, holdes Luftgebild,
Das engelhold und engelmild
Mit Schmerz und Lust mich tränket?
Bist du ein Bote bessrer Welt,
Der mich aus diesem öden Feld
In seine Heimath winket?
O fleug voran! Ich folge dir.
Bey dir ist Seligkeit; nicht hier.
Sprich, wo ich dich erfasse,
Und ewig aller Pein entrückt,
Umstrickend dich, von dir umstrickt,
Dich nimmer, nimmer lasse.
L’engany
Al vern, al Tannenhayn,
Al sol i la lluna i les estrelles
Una imatge somriu al meu voltant.
Abans que el seu somriure s’aclareixi ràpidament
El crepuscle a la llum del cel,
Al paradís el desert.
Rumoreja a l’aire del vespre,
Aclareix amb l’olor del matí,
Balla al prat,
Xiula al batec de guatlla,
I es reflecteix en el corrent clar,
I es banya a la rosada.
S’acosta en una dolça intimitat
A mi en la foscor més profunda
Tan tímid i tan tranquil.
M’adormi a una suau calma,
I em respira somnis mentre dormo
D’una manera meravellosament dolça.
Li obro el braç amb enyorança,
I lluitar per això amb confiança i amor
Premeu contra el meu pit.
Esgoto i escondo l’aire buit,
I van, com una olor boira,
Surt de la meva mirada.
Qui ets tu, criatura encantadora a l’aire,
L’angelical i angelical suau
Em submergeix-me de dolor i plaer?
Ets un missatger d’un món millor?
Qui em va treure d’aquest camp erm
A la seva terra natal fa una crida?
Oh, vola endavant! Et segueixo.
Amb tu és la felicitat; aquí no.
Parla on t’agafo,
I per sempre allunyat de tot turment,
Enganxant-te, enredat per tu,
Mai, mai et deixis.