FRANZ PETER SCHUBERT D 221

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 221 op118 Nº2  

Der Abend/La nit

Any 1815 – juliol
Primera publicació 1829
En clau de si major
Indicació de temps.- Feierlich, langsam (Solemne, lent)
Llibretista.-Ludwig Gotthard Kosegarte (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Amb molt poques pinzellades, Schubert ha creat un paisatge màgic del vespre, una escena costanera al crepuscle digna d’Ossian, el poeta a qui Kosegarten ret homenatge utilitzant el nom “Temora” al primer vers del poema. Temora era la llar dels reis irlandesos, tal com es descriu a La mort de Cuthullin d’Ossian (o més aviat de James Macpherson). És una paraula que va viure brillant en la memòria de l’amic d’escola del compositor, Johann Leopold Ebner. Molts anys després de la mort de Schubert, va escriure una llista de cançons que recordava d’aquells dies feliços anteriors al 1818 (va perdre el contacte amb el compositor després d’això) i Temora, utilitzada com a títol, és una d’elles. Això demostra que aquesta cançó força desconeguda va gaudir d’un cert favor entre els amics de Schubert poc després de ser composta, i part de la impressió que va crear sembla haver estat la seva connexió amb Ossian i la bogeria contemporània per la seva poesia.
John Reed s’equivoca en suposar que el mateix compositor havia substituït el nom Temora per “Arkona”, el topònim que es troba a les edicions de 1788 i 1824 de les obres de Kosegarten i que era local per al poeta que va viure durant un temps a l’illa bàltica de Rügen. Kosegarten era una autoritat destacada en els poetes britànics i la paraula “Temora” es troba a l’edició de 1802 dels seus poemes impresos a Leipzig. Aquesta publicació, desconeguda tant per a Reed com per als Schochow, sembla que va ser la que va arribar a les mans de Schubert. Demostra que el que s’ha considerat com a desviacions (o “Abweichungen”) dels originals de Kosegarten no tenen res a veure amb el fet que el compositor tingués una actitud arrogant envers els textos; simplement estava utilitzant una edició diferent de poemes que havien passat per diverses etapes de revisió i reescriptura.

Der Abend

Der Abend blüht,
Temora glüht
Im Glanz der tiefgesunknen Sonne.
Es küßt die See
Die Sinkende,
Von Ehrfurcht schaudernd und von Wonne.

Ein grauer Duft
Durchwebt die Luft,
Umschleyert Daura’s güldne Auen.
Es rauscht umher
Das düstre Meer,
Und rings herrscht ahnungsreiches Grauen.

O trautes Land!
O heil’ger Strand!
O Flur, die jede Flur verdunkelt.
Flur, deren Schoß
Die Blum’ entsproß,
Die alle Blumen überfunkelt.

Paart nicht den Schnee
Der Lilie
Die Holde mit der Gluth der Rosen.
Die Au’, Ein Kranz
Voll Duft und Glanz,
Reicht ihr den Preis, der Tadellosen.

Ihr Ambraduft
Durchweht die Luft
Und würzet rings die Näh’ und Ferne.
Und stirbt das Licht
Des Liedes nicht,
So reicht ihr Nam’ einst an die Sterne.

O trautes Land,
O hehrer Strand,
Sey stolz auf deiner Blumen Blume.
Das heil’ge Meer
Und rings umher
Die Inseln huld’gen deinem Ruhme – –

Nacht hüllt den Strand,
Temora schwand.
Verlodert sind des Spatroths Gluthen.
Das Weltmeer grollt,
Und gluthrot rollt
Der Vollmond aus den düstern Fluthen.

La nit

El vespre floreix,
Temora brilla
A la resplendor del sol enfonsat.
Fa un petó al mar
El que s’enfonsa,
Esgarrifós de admiració i delit.

Una olor grisa
Teixint per l’aire,
Envolta els prats daurats de Daura.
Es precipita al voltant
El mar fosc,
I al voltant hi ha un horror premonitori.

Oh, terra dolça!
Oh platja santa!
Oh passadís que enfosquia tots els passadissos.
Passadís, la falda del qual
La flor va brotar,
Que brilla sobre totes les flors.

No emparell la neu
El lliri
La fira amb la resplendor de les roses.
L’Au’, una corona
Plena de fragància i brillantor,
Dóna-li el premi de l’irreprochable.

La seva olor ambre
Bufa per l’aire
I condimenta tot allò proper i llunyà.
I la llum mor
No de la cançó,
Així que el seu nom arribarà a les estrelles un dia.

Oh terra familiar,
Ai estimada platja,
Sigues orgullós de les teves flors.
La mar santa
I al voltant
Les illes rendeixen homenatge a la teva glòria —

La nit cobreix la platja,
Temora es va esvair.
Les brases de l’Stroth s’han cremat.
L’oceà rebombori,
I rotllos vermells brillants
La lluna plena de les inundacions fosques.

Les seves melodies són delicades, somiadores, exquisides i amb tot això se’l qualifica com el gran creador de melodies .